Foto repetida. I què?
Quan l'any passat en Jordi em va parlar d'entrenar al Vilajuiga, deixant així el Figueres, una de les primeres coses que li vaig preguntar va ser: Com són les noies? i ell em va dir, son molt bones, defensen, ataquen....Jo vaig repetir la pregunta: Jordi, no he preguntat com juguen, he preguntat com són, ell em va dir, son un grup dificil, però molt bones noies.
Porto només un mes, i la veritat és que estic encantat amb aquestes noies. No de com juguen, que també, sinó de com són. Fins dissabte, tot havien estat alegries, i repeteixo, no parlo de volei, el volei només és un joc que ens agrada ( a alguns ens apassiona) sino que parlo de la relació amb elles i entre elles.
Són dificils? potser si, però no més que la resta de noies de la seva edat.
Són bones noies? NO!! Són excelents.
Ahir al pavelló, quan la Laia ens va donar un dels ensurts més grans que em patit mai, totes, absolutament totes, vareu demostrar, una estimació, una amistat, i a la vegada una responsabilitat que em va deixar realment al·lucinat.
Cap moment d'histèria, cap instant que pogués distreure del que realment importava, només llàgrimes per l'ensurt. Plorar moltes vegades és un dels sentiments més solidàris que hi ha, i en aquest cas era això.
Quan va arribar la ambulància, que va tardar el que va tardar (lamarequeelsvaparir), cap de vosaltres va demostrar l'enfadament que portavem a sobre contra ells. El important era que s'emportessin la Laia.
Un 10 per totes.
Quan varem ser a l'Hospital, ( per cert, un altre 10 a tots i cada un dels professionals que ens van atendre), vareu demostrar també un comportament cívic envers als altres pacients, i d'amor (em resistia a usar la paraula, però que collons!!!) cap a la vostra companya, digne de ser esmentat.
Per no parlar d'una de les altres riqueses que té aquest club, els pares, que venen, ajuden, animen (de vegades protesten massa, però, que hi farem...). Altres clubs (no gaire llunyans) tenen problemes de desplaçament perque cap pare, massa enfeinats potser, vol anar a portar-les, en canvi aqui tenim problema d'aparcament degut a la quantitat de cotxes que venen. Un altre excelent pels pares.
Ahir el vostre joc a la pista no va ser el de sempre, però la veritat és que durant els moments més dificils, vareu estar millor que mai.
La Laia ( que curiosament porta el 10 a la samarreta, per alguna cosa serà), ja és a casa, està bé, i segurament aviat la tindrem entre nosaltres plenament recuperada. Sortosament només va ser un ensurt. Jo estic molt orgullós de ser un més de vosaltres.
Dissabte varem guanyar la lliga noies. Felicitats campiones, i Laia, torna aviat.
