Ahir va ser un dia trist.
Aquell somni que haviem construit, en forma d'equip petit, petit, petit, es va desfer com un sucret en aigua.
La culpa? de ningú i de tots, d'això no en tinc cap dubte. Els somnis s'han d'alimentar dia a dia, i el nostre ha mort d'innanició.
Voldria des d'aquest darrer missatge agrair-vos els dos anys magnífics que he passat a Vilajuïa, amb unes noies excepcionals com a persones i amb un caràcter especial per jugar i no rendir-se mai. La meva il·lusió seria que les que realment teniu ganes de jugar, us apuntèssiu sense cap vacil·lació al Figueres, almenys allí podrieu seguir practicant aquest esport tant bonic. A més en Mia, és un entrenador tècnicament boníssim i una bellíssima persona.
Un dels tresors més importants d'aquest equip, són sense cap mena de dubte els pares, sempre disposats a invertir l'estona que faci falta en vosaltres. Valoreu-ho molt, no és habitual encara que a vosaltres us ho sembli. Gràcies a ells també.
He tingut alguna enganxada amb algun d'ells que sempre s'ha solucionat parlant, hi ha hagut també alguna decisió d'algun d'ells dificilment entenible, privant a la seva filla de fer el que més li agrada, allà ells!! però en conjunt, són uns pares 10.
Gràcies als encarregats del club, per fer la feina bruta, aquella que no es veu, federació, cobrament de quotes etc etc.
Si em coneguessiu encara més del que em coneixeu, sabríeu el greu que em sap tot plegat, estimo aquest esport i us estimo a vosaltres, per la vostra espontaneitat, per la vostra constància, per la vostre rebeldia, perque en definitiva sou unes nanes molt maques.
Que tingueu molta sort a Figueres, us la mereixeu.
petons
diumenge, 12 de febrer del 2012
divendres, 10 de febrer del 2012
dimarts, 7 de febrer del 2012
dilluns, 30 de gener del 2012
Som un equip petit, molt petit, d'una població petita, molt petita, si la comparem amb Gavà, el Prat, Sant Celoni, Barberà...molt petit... i tot i així lluitarem contra elles per pujar.
Tota una primera volta, on hem perdut 2 partits, el d'ahir no el compto, perquè per a mi es va poder guanyar i amb aixó n'hi ha prou.
Estem justes d'efectius, som poquetes, per això totes i cada una de vosaltres s'hi ha de deixar l'ànima en cada pilota, en cada jugada, en cada remat i en cada defensa.
Les possibilitats de pujar, estan intactes, comencarem tots de cero, per aixó, cal que ens posem, tots, les piles i ens fem compactes i després que passi el que deu vulgui, però que no ens poguem retreure res a nosaltres mateixes.
Ahir en el tercer set, després de dues errades tontes, la Marta, que era a la banqueta em va veure preocupat i em va demanar que us animés tant com pugués. La va encertar de ple i em va fer comprendre que l'actitud depen de tots, de mi també.
PIT I COLLONS.
Hi ha una dita catalana que és la que ens ha de marcar aquesta fase d'ascens: "al pot petit, hi ha la bona confitura"
Pit i collons noies, seria molt bonic pujar, o no?
AUPA
Tota una primera volta, on hem perdut 2 partits, el d'ahir no el compto, perquè per a mi es va poder guanyar i amb aixó n'hi ha prou.
Estem justes d'efectius, som poquetes, per això totes i cada una de vosaltres s'hi ha de deixar l'ànima en cada pilota, en cada jugada, en cada remat i en cada defensa.
Les possibilitats de pujar, estan intactes, comencarem tots de cero, per aixó, cal que ens posem, tots, les piles i ens fem compactes i després que passi el que deu vulgui, però que no ens poguem retreure res a nosaltres mateixes.
Ahir en el tercer set, després de dues errades tontes, la Marta, que era a la banqueta em va veure preocupat i em va demanar que us animés tant com pugués. La va encertar de ple i em va fer comprendre que l'actitud depen de tots, de mi també.
PIT I COLLONS.
Hi ha una dita catalana que és la que ens ha de marcar aquesta fase d'ascens: "al pot petit, hi ha la bona confitura"
Pit i collons noies, seria molt bonic pujar, o no?
AUPA
diumenge, 29 de gener del 2012
CV BARBERÀ DEL VALLÉS-3 CAPGIRELL-0 (27-25 25-13 28-26)
AIXÍ SI!!!!
Perdre o guanyar sempre va molt més enllà dels punts que s'aconseguieixin en un partit. Aquest diumenge al matí. l'equip va perdre al marcador i va guanyar en actitud, confiança, i caràcter.
Les errades?, les de sempre, defensa poc segura, i suports poc clars.
Els encerts? els que sempre haviem tingut i que darrerament semblava que haviem oblidat, pit, i collons.
Sempre us he dit que nosaltres no en teniem prou fent les coses bé, que calia deixar-s'hi l'ànima i si descomptem el segon set, on van tornar vells fantasmes, els altres dos, van ser lluitats al màxim, que és tot el que es demana, res més que això, lluitar, passar-ho bé, fer aixecar els nostres incondicionals (un altre aplaudiment més per a ells) de les seves cadires i veure que somriuen.
Estem clasificades per la fase d'ascens, i que hem de fer? pujar?, potser, per a mi, això és secundàri, el que a mi m'importa és veure que torneu a ser les de sempre, amb lluita, coratge i alegría.
Preferible perdre com ho fan els nois de Guardiola, que guanyar com ho fan els d'en Mou, o no?
En el primer i tercer set, feia goig veure com ho lluitaveu tot, quedem-nos amb aixó i remuntarem el vol, segur.
Sou un plaer de gent.
Alineació: Anabel, Júlia, Laia, Marta, Raquel, Maeva*, Alba.
Perdre o guanyar sempre va molt més enllà dels punts que s'aconseguieixin en un partit. Aquest diumenge al matí. l'equip va perdre al marcador i va guanyar en actitud, confiança, i caràcter.
Les errades?, les de sempre, defensa poc segura, i suports poc clars.
Els encerts? els que sempre haviem tingut i que darrerament semblava que haviem oblidat, pit, i collons.
Sempre us he dit que nosaltres no en teniem prou fent les coses bé, que calia deixar-s'hi l'ànima i si descomptem el segon set, on van tornar vells fantasmes, els altres dos, van ser lluitats al màxim, que és tot el que es demana, res més que això, lluitar, passar-ho bé, fer aixecar els nostres incondicionals (un altre aplaudiment més per a ells) de les seves cadires i veure que somriuen.
Estem clasificades per la fase d'ascens, i que hem de fer? pujar?, potser, per a mi, això és secundàri, el que a mi m'importa és veure que torneu a ser les de sempre, amb lluita, coratge i alegría.
Preferible perdre com ho fan els nois de Guardiola, que guanyar com ho fan els d'en Mou, o no?
En el primer i tercer set, feia goig veure com ho lluitaveu tot, quedem-nos amb aixó i remuntarem el vol, segur.
Sou un plaer de gent.
Alineació: Anabel, Júlia, Laia, Marta, Raquel, Maeva*, Alba.
dijous, 26 de gener del 2012
diumenge, 22 de gener del 2012
CAPGIRELL-0 CV SÀNDOR-3 (20-25 15-25 21-25)
Un Vilajuiga de dues cares, perd el segon partit de la lliga, contra el lider.
Una vegada més, la nefasta defensa, va ser la nostre creu. Sé que soc un pesat insistint en això i se que la gent que ens mira ens diu, "ostres, doncs no ho fan tant malament", però jo que us conec una mica, tinc l'obligació d'exigir-vos molt més del que doneu. No es pot exigir una cosa a algú que no pot donar més, però a vosaltres si, per que podeu fer-ho ( i en ocasions ho heu fet).
La millora envers als altres partits ha estat evident a ràfegues, i cal no llençar punts de manera tonta, amb despistes constants i defenses d'aleví.
Noies, ho sento però cal treballar als entrenaments amb una intensitat superior, i deixar-nos de bobades i rialletes. Ara comença lo bo, estem clasificades i jo penso que podeu pujar, per que teniu caràcter, només us falta creure en vosaltres mateixes i fer-me cas de tant en tant (ja veieu que tampoc demano molt, eh, només de tant en tant). I si no es puja, collons!!! que poguem mirar-nos al mirall i dir: HE FET TOT EL QUE HE POGUT. ok?
Sou unes noies extraordinàries. Només us falta creure-us-ho.
alineació: Anabel, Júlia, Laia, Alba, Raquel, Vero, Maeva, Marta
Una vegada més, la nefasta defensa, va ser la nostre creu. Sé que soc un pesat insistint en això i se que la gent que ens mira ens diu, "ostres, doncs no ho fan tant malament", però jo que us conec una mica, tinc l'obligació d'exigir-vos molt més del que doneu. No es pot exigir una cosa a algú que no pot donar més, però a vosaltres si, per que podeu fer-ho ( i en ocasions ho heu fet).
La millora envers als altres partits ha estat evident a ràfegues, i cal no llençar punts de manera tonta, amb despistes constants i defenses d'aleví.
Noies, ho sento però cal treballar als entrenaments amb una intensitat superior, i deixar-nos de bobades i rialletes. Ara comença lo bo, estem clasificades i jo penso que podeu pujar, per que teniu caràcter, només us falta creure en vosaltres mateixes i fer-me cas de tant en tant (ja veieu que tampoc demano molt, eh, només de tant en tant). I si no es puja, collons!!! que poguem mirar-nos al mirall i dir: HE FET TOT EL QUE HE POGUT. ok?
Sou unes noies extraordinàries. Només us falta creure-us-ho.
alineació: Anabel, Júlia, Laia, Alba, Raquel, Vero, Maeva, Marta
divendres, 20 de gener del 2012
diumenge, 15 de gener del 2012
CAPGIRELL-3 CV SANT CELONI-1 ( 18-25 25-23 25-16 25-20)
Any nou...seguim discretes!!!
Un partit que va anar de menys a més, amb un primer set horripilant, sense pensar, sense defensar, amb un atac pírric...
Els sets seguents van millorar en quant a efectivitat, no en bon joc, i és una de les coses que saben més greu, jugar i no divertir-nos. Em declaro absolutament incapaç d'entendre què coi us passa. Els entrenaments no us els preneu amb l'interés que necesitem i tot i que comencen bé, us aneu diluint d'una manera inexplicable, i això es tradueix en uns partits on cada una fa la seva guerra, i no es juga en equip.
Bé suposo que deveu estar fartes de sentir-me rondinar, per tant, si a vosaltres us està bé així, no seré jo qui us porti la contraria.
Felicitats a l'equip de Sant Celoni, que amb sis jugadores justes, va mereixer un millor resultat...el que fa la il·lusió amigues....
alineació: Júlia, Raquel, Anabel, Alba, Nuri, Marta, Laia.
La setmana que ve, ens toca el Sandor, un senyor equipàs...vosaltres mateixes!!!
Un partit que va anar de menys a més, amb un primer set horripilant, sense pensar, sense defensar, amb un atac pírric...
Els sets seguents van millorar en quant a efectivitat, no en bon joc, i és una de les coses que saben més greu, jugar i no divertir-nos. Em declaro absolutament incapaç d'entendre què coi us passa. Els entrenaments no us els preneu amb l'interés que necesitem i tot i que comencen bé, us aneu diluint d'una manera inexplicable, i això es tradueix en uns partits on cada una fa la seva guerra, i no es juga en equip.
Bé suposo que deveu estar fartes de sentir-me rondinar, per tant, si a vosaltres us està bé així, no seré jo qui us porti la contraria.
Felicitats a l'equip de Sant Celoni, que amb sis jugadores justes, va mereixer un millor resultat...el que fa la il·lusió amigues....
alineació: Júlia, Raquel, Anabel, Alba, Nuri, Marta, Laia.
La setmana que ve, ens toca el Sandor, un senyor equipàs...vosaltres mateixes!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)