dimarts, 14 de juny del 2011
diumenge, 12 de juny del 2011
SOPAR DE FI DE TEMPORADA
Crònica del sopar:
El sopar va començar amb una amanida (flotant amb aigua, però bona). El segon set, podriem destacar les croquetes, que estaven força bones també. Aleshores al tercer set va arribar el millor, unes plates d'embotit correctíssim, i un fotmatge també força bo.
A destacar també els gelats i els cafes que van fer el que van poder.
Aquesta vegada el suport del públic no va ser tant nombrós com altres vegades, però els que faltaven estaven en esperit, que és el que compta.
Alineació: la de quasi sempre Anabel, Mireia D, Mireia T, Júlia, Raquel, Laia.
Anabel: Malament amb l'amanida, tot i que es va defensar bé amb els embotits, i va fer un parell de llepades interesants al gelat.
Mireia D: Força absent en el sopar perque s'el va passar enganxada al xicot.
Mireia T: Sopar alegre de la Trias que va riure tant com menjar, va estar correcte amb els embotits i el formatge.
Raquel: més preocupada pels mosquits monstruosos que la voltaven que no pas per la jalància. De tota manera, cal destacar que no es va desmaiar en cap plat.
Júlia: Correcte sopar el de la crac de Castelló, tot i que va tastar el bull blanc, no va ni tocar el negre...és racista?
Laia: Pobre Laia amb la seva pansa al llavi es va haver de conformar amb refrescar-se amb el gelat.
Noies....VILAJUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIGA OE!!!!
El proper dimarts a Hora Nova, hi ha un petit article que es dirà El miracle de Vilajuiga que he escrit jo i que parla del nostre club i el nostre equip.
BON ESTIU, i INFINITTTTTTTTTTTTTIIIIIIIIIIIIIIIISSIMES GRÀCIES PER TOT.
El sopar va començar amb una amanida (flotant amb aigua, però bona). El segon set, podriem destacar les croquetes, que estaven força bones també. Aleshores al tercer set va arribar el millor, unes plates d'embotit correctíssim, i un fotmatge també força bo.
A destacar també els gelats i els cafes que van fer el que van poder.
Aquesta vegada el suport del públic no va ser tant nombrós com altres vegades, però els que faltaven estaven en esperit, que és el que compta.
Alineació: la de quasi sempre Anabel, Mireia D, Mireia T, Júlia, Raquel, Laia.
Anabel: Malament amb l'amanida, tot i que es va defensar bé amb els embotits, i va fer un parell de llepades interesants al gelat.
Mireia D: Força absent en el sopar perque s'el va passar enganxada al xicot.
Mireia T: Sopar alegre de la Trias que va riure tant com menjar, va estar correcte amb els embotits i el formatge.
Raquel: més preocupada pels mosquits monstruosos que la voltaven que no pas per la jalància. De tota manera, cal destacar que no es va desmaiar en cap plat.
Júlia: Correcte sopar el de la crac de Castelló, tot i que va tastar el bull blanc, no va ni tocar el negre...és racista?
Laia: Pobre Laia amb la seva pansa al llavi es va haver de conformar amb refrescar-se amb el gelat.
Noies....VILAJUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIGA OE!!!!
El proper dimarts a Hora Nova, hi ha un petit article que es dirà El miracle de Vilajuiga que he escrit jo i que parla del nostre club i el nostre equip.
BON ESTIU, i INFINITTTTTTTTTTTTTIIIIIIIIIIIIIIIISSIMES GRÀCIES PER TOT.
dimarts, 7 de juny del 2011
SOPAR DE DESPEDIDA DE LA TEMPORADA
EL PROPER DISSABTE 11 DE JUNY, SOPAR DE DESPEDIDA DE L'ANY AL PAVELLÓ.
PREU 10 EUROS PER CAP, SI VENIU AVISEU A LA CRISTINA O AQUI AL MATEIX BLOG.
DIEU-NOS TAMBÉ QUANTS SEREU.
ESTARIA MOLT BÉ QUE HI FOSSIM TOTES I TOTS.
AUPA VILAJUÏGA
PREU 10 EUROS PER CAP, SI VENIU AVISEU A LA CRISTINA O AQUI AL MATEIX BLOG.
DIEU-NOS TAMBÉ QUANTS SEREU.
ESTARIA MOLT BÉ QUE HI FOSSIM TOTES I TOTS.
AUPA VILAJUÏGA
diumenge, 5 de juny del 2011
CV LLARS MUNDET-3 CAPGIRELL-0 (25-19 25-20 26-24)
Trist final per a una gran temporada.
En un partit en el que l'equip en bloc va estar fora tota l'estona, no donant mai la sensació de poder remuntar, i ja no sols el resultat, sinó el joc. Potser va ser el partit on es va notar més la manca de banqueta.
Els dos primers sets van ser sencillament esperpèntics, sense defensa, sense atac, sense poder de reacció i sense moral. Dos sets impropis d'un equip que si alguna cosa té és orgull, i ho ha demostrat tot l'any. En el tercer, semblava que la cosa anava millor, però la veritat es que ja es veia que acabaria fatal.
Una vegada explicat tot això i pasant pàgina a aquest sinistre de partit, us vull reiterar una vegada més que la temporada ha sigut esplèndida, que no hi ha ni el més petit retret a la feina feta globalment.
Agrair-vos molt el vostre comportament cap a mi, ja que m'ho heu posat sempre molt facil, tot i que no sempre m'heu fet cas (una que es desmaia a l'hora de defensar, l'altre que no avança el peu, l'altre que no comença el remat des de baix...)
M'ha agradat que no hagueu perdut aquest esperit de voler guanyar sempre, i que a la vegada hagueu entés que també es pot perdre amb dignitat, amb elegància i amb el cap alt. I això, creieu-me, és infinitament més important que saber guanyar, que sempre és més facil.
FELICITATS A TOTES PER LA TEMPORADA, I GRÀCIES PER L'ANY QUE M'HEU REGALAT.
En un partit en el que l'equip en bloc va estar fora tota l'estona, no donant mai la sensació de poder remuntar, i ja no sols el resultat, sinó el joc. Potser va ser el partit on es va notar més la manca de banqueta.
Els dos primers sets van ser sencillament esperpèntics, sense defensa, sense atac, sense poder de reacció i sense moral. Dos sets impropis d'un equip que si alguna cosa té és orgull, i ho ha demostrat tot l'any. En el tercer, semblava que la cosa anava millor, però la veritat es que ja es veia que acabaria fatal.
Una vegada explicat tot això i pasant pàgina a aquest sinistre de partit, us vull reiterar una vegada més que la temporada ha sigut esplèndida, que no hi ha ni el més petit retret a la feina feta globalment.
Agrair-vos molt el vostre comportament cap a mi, ja que m'ho heu posat sempre molt facil, tot i que no sempre m'heu fet cas (una que es desmaia a l'hora de defensar, l'altre que no avança el peu, l'altre que no comença el remat des de baix...)
M'ha agradat que no hagueu perdut aquest esperit de voler guanyar sempre, i que a la vegada hagueu entés que també es pot perdre amb dignitat, amb elegància i amb el cap alt. I això, creieu-me, és infinitament més important que saber guanyar, que sempre és més facil.
FELICITATS A TOTES PER LA TEMPORADA, I GRÀCIES PER L'ANY QUE M'HEU REGALAT.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







