Un altre partit estrany de les noies, amb dues cares, la despistada i freda del primer set -per cert, un set per passar als annals de la historia....però annals annals eh!!!- i els altres dos, on van despertar i tot i no fer res extraordinàri, van conduir el partit cap a la lógica, davant un Cv Olot, molt feble però combatiu com sempre.
El fet d'anar per Catalunya amb una mà a cada ou, amb sis jugadores, fa que a més s'estigui a expenses d'un mal dia d'una d'elles o el cansament o el que sigui.
Arribats a aquest punt i dit tot el que he dit,vull felicitar-les a totes, perquè aquestes sis noies (set, si afegim la Sandra, amb absències per questions de feina sempre justificades i justificables) que tant ens fan patir i fruir, a les que més d'una vegada les escanyaries, i d'altres no pararies d'aplaudir-les, són un exemple de compromís, les que mai fallen, ni entrenaments, ni partits ni res de res. Per tant, impossible enfadar-se amb elles, perquè són les nostres i mai et deixen tirat. Per tant, reverència per a elles.
Individualitzant la crònica direm que la Mireia Duran, va jugar com sempre, si descomptem el primer set que es va unir al despiste general. L'Anabel, va anar del no res del primer set a anar pujant el seu rendiment, li falta CREURE-S'HO!!!!, catxis la mar. La Raquel va ser la branca armada de l'equip amb remats al·lucinants, també a partir del segon set....el dia que aprengui a saltar!!!!, La Mireia va ser potser la menys dolenta del primer set, desprès va estar en la seva linia habitual, tot i que li van arribar poques pilotes per rematar. La Laia extraordinària en el treball, incansable, va aixecar mil dos-centes seixanta-quatre pilotes, i en va rematar dos mil cinc-centes. Chapeau!!!. I per mi, la millor pel que va significar el seu canvi de lloc constant i la seva solvència, la Júlia. Una mica tova de tres, però va enxampar el pitjor set, però desprès de col·locadora, va estar quasi impecable.
Felicitats a totes, i una vegada més als pares, per ser-hi i per no parar d'animar.
dissabte, 26 de febrer del 2011
diumenge, 20 de febrer del 2011
CAPGIRELL-3 IES JOSEP PLA-1 (19-25 25-17 25-4 25-23)
Per la nostra part, els serveis molt bons, els remats molt bons, els suports...aceptables, i en defensa una mica massa de despiste.
Destacar el treball de la Laia, atenta tota l'estona, els remats fulminants de la Trias amb AAAAA, La feina incansable de la Raquel, la estabilitat que sempre dona al joc la Sandra, encara que de vegades se li vagi una mica la olla, l'evolució de l'Anabel, i sobretot sobretot l'extraordinàri partit de la Júlia, atenta en tot moment, rematant defensant...ai gines, gines que t'haurem de fitxar... i també, com sempre, el joc que ho equilibra tot una mica de la Mireia. Una jugadora com una casa de pagès.
Felicitats a totes.
diumenge, 13 de febrer del 2011
JAUME CALLIS- 1 CAPGIRELL-3 (7-25 14-25 25-20 7-25)
Dues cares diferents en el mateix partit. En podriem dir un partit cap i cua. El primer i quart set impecables i el segon i tercer, lamentables.
Per jugar contra equips que no juguen a res, cal fer el que vam fer a Figueres, o a Lloret, mai el que varem fer a Vic, i per raons diverses.Primer, per nosaltres mateixes. Perdre un set contra aquestes noies no és normal. Segon, per respecte a l'equip contrari. A ningú no li agrada que sent inferior, l'equip del davant jugui a mig gas. almenys a mi no. Una manera de respectar el contrari és jugant a tope.
Bé, crec que està tot dit, ens prendrem aquests DOS sets, no el que vam perdre, sino els dos, perquè el segon que varem guanyar, també va ser penós, com un accident del que cal aprendre coses.
Coses positives a resaltar: El servei, molt bo quasi tota l'estona. El bon joc de la Júlia i la Mireia Tries, fora dels seus llocs habituals. I també el caràcter de la Raquel i la Laia, que quan pitjor estaven les coses, van agafar el comandament.
No m'agrada fotre bronques, és una cosa que odio, però em refermo, si no juguem amb totes les ganes del mon, som un equip (dit amb paraules suaus) vulgar. A més d'un equip limitat de numero....però això, ja és un altre tema.
Alineació: Mireia Trias, Mireia Duran, Anabel, Raquel, Júlia, Laia.
La cosa ja pintava enboirada
Cada una pel seu cantó...
Digníssim partit de la Júlia com a tres
divendres, 11 de febrer del 2011
REFLEXIÓ
Voldria fer una petita reflexió, sense donar-me-les d’exemple de res, però és una cosa que em ronda pel cap.
L’esport, és una part important de l’educació dels nostres joves –és el meu parer- i pot ser perfectament complementària de l’educació de l’escola i de casa, i moltes vegades a la mateixa alçada que aquestes.
Desconec si hi ha algun pare o mare que es dediqui a l’ensenyament, i que m’ho pugui rebatre, però jo com a entrenador em considero un educador més que no pas un instructor, des de el moment que m’interessen més els valors que transmet l’esport abans que els resultats.
L’esport, aporta una sèrie de valors com ara el respecte a l’altre i a un mateix, l’esperit de superació, el sentiment d’equip, i també la solidaritat, que en el nostre esport és importantissim donat que si tenim un remat poderós, però ningú defensa, ni fa suport ni col•loca la pilota al lloc adequat no serveix de res.
Hi estem d’acord en tot això?
Tinc raó quan col•loco l’activitat esportiva al mateix nivell que la musical, els idiomes o simplement una classe de matemàtiques?
Hi ha un altre valor, per mi dels més importants que no us he comentat, el compromís. Importantissim valor, ja que si jo jugo a tennis i no vaig al partit, perdo jo, però si jugo en un esport d’equip i no vaig al partit, perjudico a tots els altres, perquè l’equip es nodreix de la feina de tots i cada un/a de nosaltres. Aleshores, si seguim estant d’acord, com és que hi ha gent que incita als seus fills/es a faltar a entrenaments, i/o partits?
Us veieu com a pares incitant a la vostra filla a faltar a classe de física? o treient importància a un examen de mates?o realment penseu que l’esport és només una distracció i prou? o el que és més greu, una nosa?
COMPOMÍS, heus aquí la paraula clau... En aquest club hi ha coses que m’han sorprès positivament, per exemple que la majoria de pares assisteixi a tots els partits, a casa i a fora, i quasi sempre, pare i mare. Una altra de les coses que m’han sorprès positivament, els novios, o xicots o digueu-li com vulgueu, normalment són les noies les que passen fred per anar a veure els xicots com juguen a futbol...aquí no, els novios venen i no sols venen, també animen!!!.
També hi ha coses que m’han decebut, els pares que posen pals a la roda, del que els seus fills volen fer. Esport. Amb els seus valors que ja he esmentat
I parlant de futbol, el meu fill de petit va triar aquest esport. A mi, no m’agrada gens l’ambient que es respira en el mon del futbol, i ves per on, ell va i s’apunta al maleït futbol. Evidentment el vaig portar a tots els entrenaments, a tots els partits, fred, fred i pares cafres insultant a un àrbitre que s’equivoca amb nens de 7 anys... Però la meva obligació com a pare era portar-lo i aprofitar la ocasió per fer-li veure el que era evident, que allò era un esport i que les actituds que veia entre el públic no eren els correctes.
Nosaltres som un equip petit, que va néixer amb el punt de flotació molt baix, ja que un equip de volei precisa almenys 10 jugadores i nosaltres varem començar 9, i ara som 8 i intermitents.
Això és només una reflexió, és possible que algú s’enfadi amb mi, ho assumeixo, ja que sempre que opines d’alguna cosa , surt algú que no hi esta d’acord, ho sento, la meva intenció no és ferir, sinó arreglar.
Necessitem a totes i cada una de les 8 noies per seguir jugant. arribarà el dia que no podrem jugar perquè no serem prous i això si que és fer el ridícul amics.
Ah i com diuen a l’APM si no tinc raó, me la tallo i em faig monja!!!!
Per cert, dissabte a Vic hi anirem 6 jugadores justes, esperem que cap d'elles es refredi o es faci mal...
L’esport, és una part important de l’educació dels nostres joves –és el meu parer- i pot ser perfectament complementària de l’educació de l’escola i de casa, i moltes vegades a la mateixa alçada que aquestes.
Desconec si hi ha algun pare o mare que es dediqui a l’ensenyament, i que m’ho pugui rebatre, però jo com a entrenador em considero un educador més que no pas un instructor, des de el moment que m’interessen més els valors que transmet l’esport abans que els resultats.
L’esport, aporta una sèrie de valors com ara el respecte a l’altre i a un mateix, l’esperit de superació, el sentiment d’equip, i també la solidaritat, que en el nostre esport és importantissim donat que si tenim un remat poderós, però ningú defensa, ni fa suport ni col•loca la pilota al lloc adequat no serveix de res.
Hi estem d’acord en tot això?
Tinc raó quan col•loco l’activitat esportiva al mateix nivell que la musical, els idiomes o simplement una classe de matemàtiques?
Hi ha un altre valor, per mi dels més importants que no us he comentat, el compromís. Importantissim valor, ja que si jo jugo a tennis i no vaig al partit, perdo jo, però si jugo en un esport d’equip i no vaig al partit, perjudico a tots els altres, perquè l’equip es nodreix de la feina de tots i cada un/a de nosaltres. Aleshores, si seguim estant d’acord, com és que hi ha gent que incita als seus fills/es a faltar a entrenaments, i/o partits?
Us veieu com a pares incitant a la vostra filla a faltar a classe de física? o treient importància a un examen de mates?o realment penseu que l’esport és només una distracció i prou? o el que és més greu, una nosa?
COMPOMÍS, heus aquí la paraula clau... En aquest club hi ha coses que m’han sorprès positivament, per exemple que la majoria de pares assisteixi a tots els partits, a casa i a fora, i quasi sempre, pare i mare. Una altra de les coses que m’han sorprès positivament, els novios, o xicots o digueu-li com vulgueu, normalment són les noies les que passen fred per anar a veure els xicots com juguen a futbol...aquí no, els novios venen i no sols venen, també animen!!!.
També hi ha coses que m’han decebut, els pares que posen pals a la roda, del que els seus fills volen fer. Esport. Amb els seus valors que ja he esmentat
I parlant de futbol, el meu fill de petit va triar aquest esport. A mi, no m’agrada gens l’ambient que es respira en el mon del futbol, i ves per on, ell va i s’apunta al maleït futbol. Evidentment el vaig portar a tots els entrenaments, a tots els partits, fred, fred i pares cafres insultant a un àrbitre que s’equivoca amb nens de 7 anys... Però la meva obligació com a pare era portar-lo i aprofitar la ocasió per fer-li veure el que era evident, que allò era un esport i que les actituds que veia entre el públic no eren els correctes.
Nosaltres som un equip petit, que va néixer amb el punt de flotació molt baix, ja que un equip de volei precisa almenys 10 jugadores i nosaltres varem començar 9, i ara som 8 i intermitents.
Això és només una reflexió, és possible que algú s’enfadi amb mi, ho assumeixo, ja que sempre que opines d’alguna cosa , surt algú que no hi esta d’acord, ho sento, la meva intenció no és ferir, sinó arreglar.
Necessitem a totes i cada una de les 8 noies per seguir jugant. arribarà el dia que no podrem jugar perquè no serem prous i això si que és fer el ridícul amics.
Ah i com diuen a l’APM si no tinc raó, me la tallo i em faig monja!!!!
Per cert, dissabte a Vic hi anirem 6 jugadores justes, esperem que cap d'elles es refredi o es faci mal...
diumenge, 6 de febrer del 2011
UNA MICA DE MÚSICA
Segur que no coneixeu aquest grup basc. Ells es diuen KEN ZAZPI i tenen alguna cançó traduida al català.
CAPGIRELL-3 JOVENTUT L'HOSPITALET-1 (15-25 25-12 25-22 25-22)
Partit molt distret el que es va jugar dissabte a Vilajuiga. Distret pels espectadors sobretot, ja que els marcadors parcials van ser força ajustats. I dic això, perquè les errades comeses per les nostres jugadores van contribuir a que es veies un espectacle incert.
Errades en defensa, errades d'atenció, moltes errades de suport...massa errades, solucionades sobretot a base de caràcter i ganes -que tampoc està malament-, però ja seria hora que el joc es tornés més consistent.
Una altre de les errades, i aquesta si que a mi com a esportista em fa mal, és la dels mal gestos cap al públic rival, quan a més el públic només anima, com va ser el cas de dissabte. A mi com a esportista, m'agraden els ambients com el de disabte, amb dos públic que animen i prou. És bonic sentir els timbals dels de casa i també sentir els Hospi, Hospi, Hospi, de l'equip contrari. Ho sento però com a bon esportista que em considero, em molesten més els mal gestos de les meves, que no pas qualsevol cosa que vingui del contrari. Ells ja s'ho faran, nosaltres hem de respectar tothom i per aquí si que no hi pasaré.
A destacar per la part positiva, la direcció del joc de la Sandra, l'esplèndit tercer set de l'Anabel, amb uns serveis extraordinàris, els remats fantàstics de la Raquel, la Júlia i la Mireia, el joc linial de sempre de la Mireia Duran, i sobretot la millora en tots els aspectes de la Laia.
Felicitats per la victoria, i si us plau, demano reflexió en tot el que us he dit.
Per cert, proper partit, dissabte a les 11 del matí a Vic, contra el Jaume Callís.
el corro de las patatas
El braç executor
Victor Valdes del volei
La filarmònica de Vilajuiga
La Raquel imitant Chiquito de la calzada.....no puedo, no puedo..
Errades en defensa, errades d'atenció, moltes errades de suport...massa errades, solucionades sobretot a base de caràcter i ganes -que tampoc està malament-, però ja seria hora que el joc es tornés més consistent.
Una altre de les errades, i aquesta si que a mi com a esportista em fa mal, és la dels mal gestos cap al públic rival, quan a més el públic només anima, com va ser el cas de dissabte. A mi com a esportista, m'agraden els ambients com el de disabte, amb dos públic que animen i prou. És bonic sentir els timbals dels de casa i també sentir els Hospi, Hospi, Hospi, de l'equip contrari. Ho sento però com a bon esportista que em considero, em molesten més els mal gestos de les meves, que no pas qualsevol cosa que vingui del contrari. Ells ja s'ho faran, nosaltres hem de respectar tothom i per aquí si que no hi pasaré.
A destacar per la part positiva, la direcció del joc de la Sandra, l'esplèndit tercer set de l'Anabel, amb uns serveis extraordinàris, els remats fantàstics de la Raquel, la Júlia i la Mireia, el joc linial de sempre de la Mireia Duran, i sobretot la millora en tots els aspectes de la Laia.
Felicitats per la victoria, i si us plau, demano reflexió en tot el que us he dit.
Per cert, proper partit, dissabte a les 11 del matí a Vic, contra el Jaume Callís.
divendres, 4 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)