Res a dir, pel pavelló, va passar el millor equip de la categoria. Bones en defensa, en atac, en servei, en tot.
Ara bé, dit això, el que si que va quedar demostrat és que les coses en la vida no surten del no res. Fa temps que vinc queixant-me de l'actitud general en els entrenaments, en quant a la defensa. Cada dia defensem pitjor i pensem que nomes amb quatre serveis ben fet o quatre remats contundents en tenim prou.
Per fi, el Bordils ens ha ensenyat on som realment. Som un equip molt just d'efectius, poques noies, amb molt bona voluntat, unes ganes brutals de jugar a volei, però amb poques ganes d'acceptar la disciplina, sobretot defensiva. I sense defensa, no tenim absolutament res a fer, res.
Dissabte potser tots ens varem equivocar molt, i quan dic tots, m'incloc, però el que no pot ser és el que passa cada setmana, arribar afònic a casa de repetir tota l'estona: "mou els peus" "no et desmaiis" i que sobre enlloc de intentar millorar-ho, us faci gràcia.
La nostra situació és dificil perque no tenim substitutes. Si en tinguèssim, segurament totes espavilarieu una mica més per por de perdre el lloc, i això amigues, no em sembla just.
Recordeu el que he dit des de el primer dia. A mi, guanyar o perdre, m'importa poquissim. Una de vosaltres deia, "jo si no guanyo, no m'ho passo bé"...mala filosofia, no sols pel volei, sino inclus per la vida, en la vida sempre perdem més que no pas guanyem, i hem d'aprendre a fruir de les coses, i ahir, com deia una mare des de el públic: "disfruteu!!!" i tenia raó, era un dia per perdre, i en acabar, dir "quin partidàs em jugat, tot i perdre!!!".
Espero demà dilluns poder parlar-ho tranquilament amb vosaltres.
Em reafirmo en que sou unes noies extraordinàries.
Aupa.
Alineació: Anna, Sandra, Anabel, Mireia T, Raquel, Mireia D, Júlia
