MOLT BONES FESTES A TOTS I TOTES.
TORNEM A ENTRENAR EL PROPER DILLUNS DEIA 9 DE GENER A LES 20.30, COM SEMPRE
MOLTS PETONS A TOTES.
divendres, 23 de desembre del 2011
diumenge, 4 de desembre del 2011
diumenge, 20 de novembre del 2011
dissabte, 12 de novembre del 2011
DESGAVELL VILAJUIGA-0 CV BARBERÀ DEL VALLÉS-3 (20-25 18-25 13-25)
ACTITUD I ALEGRIA MALGRAT LA REPASSADA. BRAVO NOIES!!!
Una vegada més, va quedar claríssim que si nosaltres no estem al 200%, som un equip mediocre. Necesitem estar atentes en defensa, jugar toooooooooooota l'estona 6 jugadores de manera compacte i no cada un pel seu cantó, necesitem defensar bé les pilotes, necesitem NO FALLAR SERVEISSSSSSSS!!!!!!.
Ha estat una ensopegada, però una ensopegada que ens ha de fer reflexionar. Cal deixar-s'hi la pell en els entrenaments, cal posar els sis sentits, sí , els sis,, ja que la intuició també hi juga. En quant a l'actitud res a dir, les mateixes ganes de sempre, però nosaltres no en tenim prou amb això, cal que estem a tope tota l'estona, ho hem dit mil cops, i ho sento , però ho dire mil cincentes vegades més si cal.
Alineació: Laia, Júlia, Raquel, Anabel, Vero, Nuria, Alba, Marta.
diumenge, 6 de novembre del 2011
CV SÀNDOR-2 CAPGIRELL-3 (17-25 25-17 22-25 25-17 8-15)
IMBATIBLES.
Una altre demostració de fe de les noies, un partit extraordinàri, lluitat del primer a l'últim minut, fins i tot quan les coses no anaven prou bé.
Davant un rival dificilíssim, és va jugar en tot moment de manera força coherent, sobretot en atac, ja que en defensa seguim despistant-nos massa.
Les col·locadores van estar força encertades quan les pilotes els arribaven en bones condicions, és importantíssim defensar bé, soc un pesat, ja ho sé, però és així...
Les centrals, senzillament impresionants, tant la Laia com la Raquel, van estar perfectes en tot moment, tot i alguna despistada puntual.
Els quatre, molt bé les tres, la Nuri amb el seu coratge de sempre (que valuosa és aquesta noia per aquest equip!!!!), la Vero, veient que no era el seu dia i cedint el seu lloc pq una altre amb més encert jugues. Per cert, importantíssim això que acabo de dir, no sempre les coses surten bé i poca gent sap acceptar-ho, un 10 per la Vero.
I un once per la Marta, quin partidàs el d'aquesta petita però gran jugadora....QUINS DOS TAPS!!!!!.
Felicitats a totes, sabeu quina sensació tinc? tinc la sensació que sou un equip, i això és sinónim d'èxit.
Alineació: Vero, Laia, Raquel, Júlia, Nuri, Alba, Marta.
Una altre demostració de fe de les noies, un partit extraordinàri, lluitat del primer a l'últim minut, fins i tot quan les coses no anaven prou bé.
Davant un rival dificilíssim, és va jugar en tot moment de manera força coherent, sobretot en atac, ja que en defensa seguim despistant-nos massa.
Les col·locadores van estar força encertades quan les pilotes els arribaven en bones condicions, és importantíssim defensar bé, soc un pesat, ja ho sé, però és així...
Les centrals, senzillament impresionants, tant la Laia com la Raquel, van estar perfectes en tot moment, tot i alguna despistada puntual.
Els quatre, molt bé les tres, la Nuri amb el seu coratge de sempre (que valuosa és aquesta noia per aquest equip!!!!), la Vero, veient que no era el seu dia i cedint el seu lloc pq una altre amb més encert jugues. Per cert, importantíssim això que acabo de dir, no sempre les coses surten bé i poca gent sap acceptar-ho, un 10 per la Vero.
I un once per la Marta, quin partidàs el d'aquesta petita però gran jugadora....QUINS DOS TAPS!!!!!.
Felicitats a totes, sabeu quina sensació tinc? tinc la sensació que sou un equip, i això és sinónim d'èxit.
Alineació: Vero, Laia, Raquel, Júlia, Nuri, Alba, Marta.
diumenge, 30 d’octubre del 2011
CV SANT CELONI-1 CAPGIRELL-3 (19-25 23-25 25-23 18-25)
Partit épic el de dissabte a Sant Celoni, davant un equip molt lluitador amb bona disposició defensiva i una atacant contundent.
De tota manera varem patir masses baixes, i aquest és un tema que s'hauria de solucionar d'una vegada per totes. Anar amb 7 jugadores pel mon, és una cosa molt arriscada, i t'exposes a tenir algun disgut innecesari.
Dit això, cal esmentar que l'actitud de totes les jugadores va ser exemplar en quant a lluita. No és pot dir ni mú. Una altre cosa és l'eficàcia, que en aquest partit no va ser molt encertada, sobretot en defensa i en el servei. NO ES PODEN FALLAR SERVEIS, i se'n van fallar masses.
En atac no es pot demanar gaire més, es va rematar moltíssim, amb una Raquel sobreexplotada en aquest sentit, però que va respondre com una lleona, amb un tant per cent d'encert acceptable. Les col·locacions, no van estar malament, tant la Júlia com l'Alba van complir, tot i que l'ànsia de fer-ho el millor possible va fer que alguna vegada se solapessin. Reverència per la Nuria, que va jugar amb una lessió al dit, i tot i que va fallar coses que no acostuma a fallar, en cap moment es va arronsar. L'Anabel va combinar encerts brutals en el servei i la defensa, defensant veritables obusos de la gran rematadora contraria, amb estones d'absències incomprensibles, i distraccions.
A la Laia la varem reservar pel cap de setmana que vé, on serà, SI POT, la jugadora imprescindible en la que s'ha convertit.
Em deixo a algú?....
La Maeva nens, la Maeva. ENORRRRRRRRRRRME Maeva, per a mi el millor partit que li he vist fer mai.
Ella soleta, va arreglar el despiste general del segon set i ella soleta va passar d'un marcador horrible de 23-12 a 23-25. Però no sols en aquest set va estar encertada, el seu recital defensiu va ser al·lucinant, estant tota l'estina atenta, aixecant pilotes impossibles, rematant, intentant bloquejar.... Fantàstica.
Quina pena, no poder tenir-la cada partit....que hi farem....incomprensible.....
Com sempre un 10 pels pares, i destacar el fet insolit de que al final del partit, el nombros públic assintent dels dos equips van despedir les jugadores amb una ovació, pel joc desplegat.
Alineació: Laia, Maeva, Nuria, Alba, Anabel, Júlia, Raquel.
El proper partit, diumenge a les 13.45 a Cornellà de Llobregat....estem en pinces, cal que vingueu totes les que pugueu....
De tota manera varem patir masses baixes, i aquest és un tema que s'hauria de solucionar d'una vegada per totes. Anar amb 7 jugadores pel mon, és una cosa molt arriscada, i t'exposes a tenir algun disgut innecesari.
Dit això, cal esmentar que l'actitud de totes les jugadores va ser exemplar en quant a lluita. No és pot dir ni mú. Una altre cosa és l'eficàcia, que en aquest partit no va ser molt encertada, sobretot en defensa i en el servei. NO ES PODEN FALLAR SERVEIS, i se'n van fallar masses.
En atac no es pot demanar gaire més, es va rematar moltíssim, amb una Raquel sobreexplotada en aquest sentit, però que va respondre com una lleona, amb un tant per cent d'encert acceptable. Les col·locacions, no van estar malament, tant la Júlia com l'Alba van complir, tot i que l'ànsia de fer-ho el millor possible va fer que alguna vegada se solapessin. Reverència per la Nuria, que va jugar amb una lessió al dit, i tot i que va fallar coses que no acostuma a fallar, en cap moment es va arronsar. L'Anabel va combinar encerts brutals en el servei i la defensa, defensant veritables obusos de la gran rematadora contraria, amb estones d'absències incomprensibles, i distraccions.
A la Laia la varem reservar pel cap de setmana que vé, on serà, SI POT, la jugadora imprescindible en la que s'ha convertit.
Em deixo a algú?....
La Maeva nens, la Maeva. ENORRRRRRRRRRRME Maeva, per a mi el millor partit que li he vist fer mai.
Ella soleta, va arreglar el despiste general del segon set i ella soleta va passar d'un marcador horrible de 23-12 a 23-25. Però no sols en aquest set va estar encertada, el seu recital defensiu va ser al·lucinant, estant tota l'estina atenta, aixecant pilotes impossibles, rematant, intentant bloquejar.... Fantàstica.
Quina pena, no poder tenir-la cada partit....que hi farem....incomprensible.....
Com sempre un 10 pels pares, i destacar el fet insolit de que al final del partit, el nombros públic assintent dels dos equips van despedir les jugadores amb una ovació, pel joc desplegat.
Alineació: Laia, Maeva, Nuria, Alba, Anabel, Júlia, Raquel.
El proper partit, diumenge a les 13.45 a Cornellà de Llobregat....estem en pinces, cal que vingueu totes les que pugueu....
dimecres, 19 d’octubre del 2011
PROPER PARTIT
EL PROPER PARTIT SERÀ A SANT CELONI, EL DISSABTE DIA 29 A LES 18.00....ALTRE COP A L'EXILI...
diumenge, 16 d’octubre del 2011
CV MATARÓ C- 0 CAPGIRELL VILAJUÏGA-3 (20-25 21-25 22-25)
Treballada victoria davant un rival feble, però que ho defensava absolutament tot, i al que nosaltres mateixes li varem donar vida adormint-nos més del compte.
Inici fulgurant del primer set, on aprofitant els serveis fantàstics de l'Anabel primer i de la Raquel desprès, es va obrir un forat immens, amb un parcial de 18-5, que feia pensar que seria un passeig, però com sempre estic cansat de dir, nosaltres NO SOM un gran equip, i si ens adormim, ens pot guanyar qualsevol. Per altra banda, si juguem amb els 5 sentits, podem de la mateixa manera guanyar a qualsevol, com es va demostrar en el tercer set, on perdíem 20-12 i es va acabar remuntant.
Per la part positiva, podriem destacar els serveis, se'n van errar poquíssims, i a la part negativa, com sempre la defensa. Es defensen pilotes a mitja pista, el col·locador arriba pels pèls i en conseqüència s'ataca fatal.
Sembla però que vosaltres no ho veieu així i seguiu donant més importància a rematar com sigui i des de on sigui, que no defensar bé i atacar més comodament i amb més contundència. Vosaltres mateixes. Ja sabeu que soc un pesat amb la defensa, però us costa massa baixar el cul i moure els peus, i en volei és essencial.
Felicitats malgrat tot per la victòria. Si parem més atenció en tots els sentits (sobretot en defensa) hi ha un equip per passar tardes i matins molt xulos.
Alineació: Laia, Raquel, Vero, Júlia, Alba, Anabel, Nuria, Miriam.
Inici fulgurant del primer set, on aprofitant els serveis fantàstics de l'Anabel primer i de la Raquel desprès, es va obrir un forat immens, amb un parcial de 18-5, que feia pensar que seria un passeig, però com sempre estic cansat de dir, nosaltres NO SOM un gran equip, i si ens adormim, ens pot guanyar qualsevol. Per altra banda, si juguem amb els 5 sentits, podem de la mateixa manera guanyar a qualsevol, com es va demostrar en el tercer set, on perdíem 20-12 i es va acabar remuntant.
Per la part positiva, podriem destacar els serveis, se'n van errar poquíssims, i a la part negativa, com sempre la defensa. Es defensen pilotes a mitja pista, el col·locador arriba pels pèls i en conseqüència s'ataca fatal.
Sembla però que vosaltres no ho veieu així i seguiu donant més importància a rematar com sigui i des de on sigui, que no defensar bé i atacar més comodament i amb més contundència. Vosaltres mateixes. Ja sabeu que soc un pesat amb la defensa, però us costa massa baixar el cul i moure els peus, i en volei és essencial.
Felicitats malgrat tot per la victòria. Si parem més atenció en tots els sentits (sobretot en defensa) hi ha un equip per passar tardes i matins molt xulos.
Alineació: Laia, Raquel, Vero, Júlia, Alba, Anabel, Nuria, Miriam.
diumenge, 2 d’octubre del 2011
CV VIDRERES-0 CAPGIRELL- 3 (9-25 21-25 6-25)
Comencem la temporada amb bona espina!!
Sempre és dificil començar bé i sobretot, quan mig equip és nou.
Segons m'han explicat, ja que jo no hi era pq era en un enterrament....concretament al meu numero 4 al davant de la meva edat que a partir de la setmana que ve serà ja un 5, el partit va ser jugat molt correctament. Podríem destacar alguna de les jugadores, però el que més va destacar, sempre segons versions "germàniques", va ser l'actitud de tot l'equip. Les de sempre, fent el de sempre, o sigui lluitant, i les noves, afegint un plus de qualitat que no desentona gens amb el que ja hi havia l'any passat.
És molt important que les noves vagin agafant no sols les posicions, sino també l'esperit d'aquest equip, on les ganes, la il·lusió, i l'esperit competitiu han estat sempre per sobre de resultats.
Aquesta crec que és la manera de crèixer.
Resultaria pesat, destacar cada setmana el suport del nostre públic, però com que és i seguirà sent un cas excepcional el nostre, ho vull tornar a destacar. A Vilajuiga, els pares també juguen. Gràcies.
Felicitats a totes.
alineació: Alba, Raquel, Júlia, Anabel, Laia, Karen, Núria, Vero...i la Miriam a la recàmera
Sempre és dificil començar bé i sobretot, quan mig equip és nou.
Segons m'han explicat, ja que jo no hi era pq era en un enterrament....concretament al meu numero 4 al davant de la meva edat que a partir de la setmana que ve serà ja un 5, el partit va ser jugat molt correctament. Podríem destacar alguna de les jugadores, però el que més va destacar, sempre segons versions "germàniques", va ser l'actitud de tot l'equip. Les de sempre, fent el de sempre, o sigui lluitant, i les noves, afegint un plus de qualitat que no desentona gens amb el que ja hi havia l'any passat.
És molt important que les noves vagin agafant no sols les posicions, sino també l'esperit d'aquest equip, on les ganes, la il·lusió, i l'esperit competitiu han estat sempre per sobre de resultats.
Aquesta crec que és la manera de crèixer.
Resultaria pesat, destacar cada setmana el suport del nostre públic, però com que és i seguirà sent un cas excepcional el nostre, ho vull tornar a destacar. A Vilajuiga, els pares també juguen. Gràcies.
Felicitats a totes.
alineació: Alba, Raquel, Júlia, Anabel, Laia, Karen, Núria, Vero...i la Miriam a la recàmera
divendres, 30 de setembre del 2011
dimecres, 28 de setembre del 2011
PRIMER PARTIT DE L'ANY
EL PROPER DISSABTE DIA 1 D'OCTUBRE A LES 19.00 AL PAVELLÓ DE VIDRERES.
CAL SER AL PAVELLÓ UNA HORA ABANS
EN GERMAN US FARÀ D'ENTRENADOR
A GUANYARRRRRRRRRRR
CAL SER AL PAVELLÓ UNA HORA ABANS
EN GERMAN US FARÀ D'ENTRENADOR
A GUANYARRRRRRRRRRR
divendres, 9 de setembre del 2011
diumenge, 4 de setembre del 2011
TEMPORADA 2011-2012
Els horaris de la nova temporada seran els seguents:
Dilluns de 20.30 a 22.30
Dijous de 20.00 a 22.00
Objectius:
Un dels objectius d'aquest any, a part de passar-ho bé que és objectiu prioritari i irrenunciable, hauria de ser pujar de categoria. Tenim equip, afició, i les noves incorporacions ajudaran moltissim. Cal exigir-nos molt més cada una de nosaltres en els entrenaments. Totes i cada una de vosaltres ha de ser conscient per on ha de millorar i posar el màxim d'atenció no en el que sap fer, sino en el que no sap fer prou bé, només així podrem crèixer, com a jugadores, com a persones i en definitiva com equip.
Confio en vosaltres cegament.
Molta sort pel nou any.
Dilluns de 20.30 a 22.30
Dijous de 20.00 a 22.00
Objectius:
Un dels objectius d'aquest any, a part de passar-ho bé que és objectiu prioritari i irrenunciable, hauria de ser pujar de categoria. Tenim equip, afició, i les noves incorporacions ajudaran moltissim. Cal exigir-nos molt més cada una de nosaltres en els entrenaments. Totes i cada una de vosaltres ha de ser conscient per on ha de millorar i posar el màxim d'atenció no en el que sap fer, sino en el que no sap fer prou bé, només així podrem crèixer, com a jugadores, com a persones i en definitiva com equip.
Confio en vosaltres cegament.
Molta sort pel nou any.
divendres, 17 de juny del 2011
dimarts, 14 de juny del 2011
diumenge, 12 de juny del 2011
SOPAR DE FI DE TEMPORADA
Crònica del sopar:
El sopar va començar amb una amanida (flotant amb aigua, però bona). El segon set, podriem destacar les croquetes, que estaven força bones també. Aleshores al tercer set va arribar el millor, unes plates d'embotit correctíssim, i un fotmatge també força bo.
A destacar també els gelats i els cafes que van fer el que van poder.
Aquesta vegada el suport del públic no va ser tant nombrós com altres vegades, però els que faltaven estaven en esperit, que és el que compta.
Alineació: la de quasi sempre Anabel, Mireia D, Mireia T, Júlia, Raquel, Laia.
Anabel: Malament amb l'amanida, tot i que es va defensar bé amb els embotits, i va fer un parell de llepades interesants al gelat.
Mireia D: Força absent en el sopar perque s'el va passar enganxada al xicot.
Mireia T: Sopar alegre de la Trias que va riure tant com menjar, va estar correcte amb els embotits i el formatge.
Raquel: més preocupada pels mosquits monstruosos que la voltaven que no pas per la jalància. De tota manera, cal destacar que no es va desmaiar en cap plat.
Júlia: Correcte sopar el de la crac de Castelló, tot i que va tastar el bull blanc, no va ni tocar el negre...és racista?
Laia: Pobre Laia amb la seva pansa al llavi es va haver de conformar amb refrescar-se amb el gelat.
Noies....VILAJUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIGA OE!!!!
El proper dimarts a Hora Nova, hi ha un petit article que es dirà El miracle de Vilajuiga que he escrit jo i que parla del nostre club i el nostre equip.
BON ESTIU, i INFINITTTTTTTTTTTTTIIIIIIIIIIIIIIIISSIMES GRÀCIES PER TOT.
El sopar va començar amb una amanida (flotant amb aigua, però bona). El segon set, podriem destacar les croquetes, que estaven força bones també. Aleshores al tercer set va arribar el millor, unes plates d'embotit correctíssim, i un fotmatge també força bo.
A destacar també els gelats i els cafes que van fer el que van poder.
Aquesta vegada el suport del públic no va ser tant nombrós com altres vegades, però els que faltaven estaven en esperit, que és el que compta.
Alineació: la de quasi sempre Anabel, Mireia D, Mireia T, Júlia, Raquel, Laia.
Anabel: Malament amb l'amanida, tot i que es va defensar bé amb els embotits, i va fer un parell de llepades interesants al gelat.
Mireia D: Força absent en el sopar perque s'el va passar enganxada al xicot.
Mireia T: Sopar alegre de la Trias que va riure tant com menjar, va estar correcte amb els embotits i el formatge.
Raquel: més preocupada pels mosquits monstruosos que la voltaven que no pas per la jalància. De tota manera, cal destacar que no es va desmaiar en cap plat.
Júlia: Correcte sopar el de la crac de Castelló, tot i que va tastar el bull blanc, no va ni tocar el negre...és racista?
Laia: Pobre Laia amb la seva pansa al llavi es va haver de conformar amb refrescar-se amb el gelat.
Noies....VILAJUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIGA OE!!!!
El proper dimarts a Hora Nova, hi ha un petit article que es dirà El miracle de Vilajuiga que he escrit jo i que parla del nostre club i el nostre equip.
dimarts, 7 de juny del 2011
SOPAR DE DESPEDIDA DE LA TEMPORADA
EL PROPER DISSABTE 11 DE JUNY, SOPAR DE DESPEDIDA DE L'ANY AL PAVELLÓ.
PREU 10 EUROS PER CAP, SI VENIU AVISEU A LA CRISTINA O AQUI AL MATEIX BLOG.
DIEU-NOS TAMBÉ QUANTS SEREU.
ESTARIA MOLT BÉ QUE HI FOSSIM TOTES I TOTS.
AUPA VILAJUÏGA
PREU 10 EUROS PER CAP, SI VENIU AVISEU A LA CRISTINA O AQUI AL MATEIX BLOG.
DIEU-NOS TAMBÉ QUANTS SEREU.
ESTARIA MOLT BÉ QUE HI FOSSIM TOTES I TOTS.
AUPA VILAJUÏGA
diumenge, 5 de juny del 2011
CV LLARS MUNDET-3 CAPGIRELL-0 (25-19 25-20 26-24)
Trist final per a una gran temporada.
En un partit en el que l'equip en bloc va estar fora tota l'estona, no donant mai la sensació de poder remuntar, i ja no sols el resultat, sinó el joc. Potser va ser el partit on es va notar més la manca de banqueta.
Els dos primers sets van ser sencillament esperpèntics, sense defensa, sense atac, sense poder de reacció i sense moral. Dos sets impropis d'un equip que si alguna cosa té és orgull, i ho ha demostrat tot l'any. En el tercer, semblava que la cosa anava millor, però la veritat es que ja es veia que acabaria fatal.
Una vegada explicat tot això i pasant pàgina a aquest sinistre de partit, us vull reiterar una vegada més que la temporada ha sigut esplèndida, que no hi ha ni el més petit retret a la feina feta globalment.
Agrair-vos molt el vostre comportament cap a mi, ja que m'ho heu posat sempre molt facil, tot i que no sempre m'heu fet cas (una que es desmaia a l'hora de defensar, l'altre que no avança el peu, l'altre que no comença el remat des de baix...)
M'ha agradat que no hagueu perdut aquest esperit de voler guanyar sempre, i que a la vegada hagueu entés que també es pot perdre amb dignitat, amb elegància i amb el cap alt. I això, creieu-me, és infinitament més important que saber guanyar, que sempre és més facil.
FELICITATS A TOTES PER LA TEMPORADA, I GRÀCIES PER L'ANY QUE M'HEU REGALAT.
En un partit en el que l'equip en bloc va estar fora tota l'estona, no donant mai la sensació de poder remuntar, i ja no sols el resultat, sinó el joc. Potser va ser el partit on es va notar més la manca de banqueta.
Els dos primers sets van ser sencillament esperpèntics, sense defensa, sense atac, sense poder de reacció i sense moral. Dos sets impropis d'un equip que si alguna cosa té és orgull, i ho ha demostrat tot l'any. En el tercer, semblava que la cosa anava millor, però la veritat es que ja es veia que acabaria fatal.
Una vegada explicat tot això i pasant pàgina a aquest sinistre de partit, us vull reiterar una vegada més que la temporada ha sigut esplèndida, que no hi ha ni el més petit retret a la feina feta globalment.
Agrair-vos molt el vostre comportament cap a mi, ja que m'ho heu posat sempre molt facil, tot i que no sempre m'heu fet cas (una que es desmaia a l'hora de defensar, l'altre que no avança el peu, l'altre que no comença el remat des de baix...)
M'ha agradat que no hagueu perdut aquest esperit de voler guanyar sempre, i que a la vegada hagueu entés que també es pot perdre amb dignitat, amb elegància i amb el cap alt. I això, creieu-me, és infinitament més important que saber guanyar, que sempre és més facil.
FELICITATS A TOTES PER LA TEMPORADA, I GRÀCIES PER L'ANY QUE M'HEU REGALAT.
divendres, 27 de maig del 2011
ATENCIÓ GENT
EL DARRER PARTITD E L'ANY, QUE JUGAREM CONTRA LES AMIGUES DE LES LLARS MUNDET, SERÀ EL PROPER DISSABTE DIA 4 A LES 12.45, PERÒ ES JUGARÀ AL PAVELLÓ DE LA MAR BELLA.
ADREÇA AVINGUDA LITORAL 86-96 DE BARCELONA.
AUPA
ADREÇA AVINGUDA LITORAL 86-96 DE BARCELONA.
AUPA
diumenge, 22 de maig del 2011
EDU VOLEI L'AMETLLA-3 CAPGIRELL-0
Repassada enorme de les vallesanes en un partit que va començar molt bé per a nosaltres, amb unprimer set correctíssim, tot i les badades en defensa degut a les fintes de l'extraordinàri equip de l'Ametlla.
Es va fer el que es va poder en aquest set, però va ser com un miratge, ja que el segon va ser potser el pitjor de l'any. Despistades en defensa, nul·les en atac i vivint només de les errades d'elles. En el tercer es va tornar a lluitar, que és el mínim que es demana, però tot estava ja massa dat i beneit per poder fer res. A part és molt dificil en partits on l'adversari t'exigeix tant, tenir la banqueta buida, però això ja són coses en les que no hi podem fer més.
Felicitar a l'Ametlla i a seguir entrenant per poder acabar l'any amb la mateixa trempera que hem portat fins ara.
alineació: Anabel, Raquel, Laia, Mireia Trias, Júlia, Mireia Duran
Es va fer el que es va poder en aquest set, però va ser com un miratge, ja que el segon va ser potser el pitjor de l'any. Despistades en defensa, nul·les en atac i vivint només de les errades d'elles. En el tercer es va tornar a lluitar, que és el mínim que es demana, però tot estava ja massa dat i beneit per poder fer res. A part és molt dificil en partits on l'adversari t'exigeix tant, tenir la banqueta buida, però això ja són coses en les que no hi podem fer més.
Felicitar a l'Ametlla i a seguir entrenant per poder acabar l'any amb la mateixa trempera que hem portat fins ara.
alineació: Anabel, Raquel, Laia, Mireia Trias, Júlia, Mireia Duran
dijous, 19 de maig del 2011
PARTIT D EL'AMETLLA DEL VALLES
diumenge sortida a les 10 de ca la rosor.
POLIESPORTIU MUNICIPAL DE L'AMETLLA DEL VALLÈS
Adreça: Font de la Mina, s/n - L'AMETLLA DEL VALLÈS
Telèfon: 93-843.27.28
diumenge, 15 de maig del 2011
CAPGIRELL-3 CV LLARS MUNDET-0 (27-25 25-23 25-14)
Una festa.
Partit disputat, i jugat amb ganes pels dos equips, on es va imposar les que van tenir millor servei, i les que van també demostrar millor defensa. Van haver alguns punts molt bonics, no arribant potser a la bellesa del dia de l'Ametlla, però penso que ningú dels que van veure el partit pot dir que es va avorrir.
Extraordinari partit de la Mireia Trias, crec que potser la millor. Impagable esforç de la Júlia, una jugadora que ha anat clarament de menys a més, i que a sobre ho fa bé de col·locadora. Fantastica la Raquel, que el dia que aprengui a mesurar bé el seu salt, serà imparable. Molt bé l'Anabel, malgrat els seus despistes momentanis, la veritat és que va lluitar pilotes dificils. Gran partit de la Laia que al seu atac sempre inteligent, ha unit ara una tensió defensiva que la fa doblement valuosa. I també un bon partit de la Mireia Duran, que va manar en molts moments complicats, demanant la pilota A crits!!!!! increible!.
Noies, un luxe entrenar-vos. Gràcies.
Partit disputat, i jugat amb ganes pels dos equips, on es va imposar les que van tenir millor servei, i les que van també demostrar millor defensa. Van haver alguns punts molt bonics, no arribant potser a la bellesa del dia de l'Ametlla, però penso que ningú dels que van veure el partit pot dir que es va avorrir.
Extraordinari partit de la Mireia Trias, crec que potser la millor. Impagable esforç de la Júlia, una jugadora que ha anat clarament de menys a més, i que a sobre ho fa bé de col·locadora. Fantastica la Raquel, que el dia que aprengui a mesurar bé el seu salt, serà imparable. Molt bé l'Anabel, malgrat els seus despistes momentanis, la veritat és que va lluitar pilotes dificils. Gran partit de la Laia que al seu atac sempre inteligent, ha unit ara una tensió defensiva que la fa doblement valuosa. I també un bon partit de la Mireia Duran, que va manar en molts moments complicats, demanant la pilota A crits!!!!! increible!.
Noies, un luxe entrenar-vos. Gràcies.
diumenge, 1 de maig del 2011
CAPGIRELL- 1 EDUVOLEI L'AMETLLA DEL VALLÈS-3 (24-26 25-23 23-25 21-25)
Sincerament, el partit de dues hores que es va jugar aquest dissabte, em va semblar una autèntica meravella esportiva. Un equip cadet, el de l'Ametlla, amb unes jugadores excelents, lluitadores, ben col·locades, valentes, i al davant, un equip, el nostre, amb unes ganes brutals, un esperit de lluita increible, un encert rematador dignissim, i el més important de tot, AMB UNES GANES DE PASSAR-HO BÉ, BRUTALS.
No es pot demanar gaire més. Bé si, més atenció defensiva, però això ja deu ser cosa de la Mare de Deu de Lourdes, i com que no soc creient...m'hauré de ressignar.
Un aplaudiment per l'Anabel, potser el seu millor partit aquest any, un altre de fort per la Maeva, defensant pilotes al·lucinants davant els obusos de les vallesanes, un de ben gran per la Raquel, més que mai el nostre braç armat, ramatant, rematant i rematant, ovació per la Laia, no sols per l'esperit de lluita, sinó també pel coco que va demostrar en moments en que calia, plas plas plas per la Mireia Duran, que al seu ja conegut repertori de col·locacions, aquest vegada va defensar com una lleona, Un altre plas! per la Trias, pels serveis, per la voluntat defensiva, pels seus remats esquerrans tant dificils d'aturar. Encara en queda un altre per la Sandra, que tot i començar freda, va complir a la perfecció les fintes que se li van demanar, que van fer dubtar molt a les vallesanes.
I faig aquest punt i apart (demano perdó a les altres) però crec que La Júlia, va estar sobervia. Tant quan va estar en una posició tant poc frequent en ella com es de col·locadora, com quan va estar de quatre, defensant i atacant com una lleona.
Noies, com entrenador, vaig disfrutar moltissim dissabte. Gràcies per fer-me perdre el meu estimat Barça, va valer la pena. Esmentar, com sempre el recolzament del nostre públic, i en aquesta ocasió, també el de l'equip rival, que va tenir un comportament increible, aplaudint en un canvi de camp a les nostres.
Felicitats i a seguir entrenant.
alineació: Anabel, Mireia, Sandra, Laia, Maeva, Trias, Raquel, Júlia,
No es pot demanar gaire més. Bé si, més atenció defensiva, però això ja deu ser cosa de la Mare de Deu de Lourdes, i com que no soc creient...m'hauré de ressignar.
Un aplaudiment per l'Anabel, potser el seu millor partit aquest any, un altre de fort per la Maeva, defensant pilotes al·lucinants davant els obusos de les vallesanes, un de ben gran per la Raquel, més que mai el nostre braç armat, ramatant, rematant i rematant, ovació per la Laia, no sols per l'esperit de lluita, sinó també pel coco que va demostrar en moments en que calia, plas plas plas per la Mireia Duran, que al seu ja conegut repertori de col·locacions, aquest vegada va defensar com una lleona, Un altre plas! per la Trias, pels serveis, per la voluntat defensiva, pels seus remats esquerrans tant dificils d'aturar. Encara en queda un altre per la Sandra, que tot i començar freda, va complir a la perfecció les fintes que se li van demanar, que van fer dubtar molt a les vallesanes.
I faig aquest punt i apart (demano perdó a les altres) però crec que La Júlia, va estar sobervia. Tant quan va estar en una posició tant poc frequent en ella com es de col·locadora, com quan va estar de quatre, defensant i atacant com una lleona.
Noies, com entrenador, vaig disfrutar moltissim dissabte. Gràcies per fer-me perdre el meu estimat Barça, va valer la pena. Esmentar, com sempre el recolzament del nostre públic, i en aquesta ocasió, també el de l'equip rival, que va tenir un comportament increible, aplaudint en un canvi de camp a les nostres.
Felicitats i a seguir entrenant.
alineació: Anabel, Mireia, Sandra, Laia, Maeva, Trias, Raquel, Júlia,
dilluns, 25 d’abril del 2011
PROPER ENTRENAMENT
NOIES!!!!!!
El proper dijous hi ha entrenament i dissabte partit.
Els darrers entrenaments han estat molt precàris d'assistència, i això no pot seguir així, ens hem de possar les piles, ja que aquesta temporada encara no ha acabat, i no podem ara que ja esta a les últimes, fer el ridícul, per tant....dijous a deixar-s'hi els...bé, un poeta és un poeta.
aupa la ostia!!!! i visca el Vilajuiga.
El proper dijous hi ha entrenament i dissabte partit.
Els darrers entrenaments han estat molt precàris d'assistència, i això no pot seguir així, ens hem de possar les piles, ja que aquesta temporada encara no ha acabat, i no podem ara que ja esta a les últimes, fer el ridícul, per tant....dijous a deixar-s'hi els...bé, un poeta és un poeta.
aupa la ostia!!!! i visca el Vilajuiga.
diumenge, 17 d’abril del 2011
UNA ALEGRIA PEL CLUB
En Salvi de l'equip cadet masculí, convocat per la selecció catalana per jugar el campionat autonòmic. Jugaran contra Ceuta, Castella la Manxa i Castella Lleó, a Múrcia del dia 25 d'abril a l'1 de maig.
diumenge, 10 d’abril del 2011
CV MATARÓ-1 CV EL BADALL VILAJUIGA-3 (20-25 25-23 12-25 13-25)
De tota manera, jo vaig detectar una cosa bona en tot aquest partit estrany del Maresme, i va ser que malgrat jugar malament, i no sortir res del que habitualment surt, ningú no es va amagar i es va seguir provant-ho tot. Aquest és l'esperit positiu d'aquest equip, hi han ganes, encara que les coses no surtin. I a Mataró, només es van salvar els serveis, perque la defensa va seguir sent deficient, els remats no van ser els de sempre, però les ganes de seguir-ho intentant, hi van ser. Almenys, aquesta és la meva opinió.
Moltes felicitats a totes per la primera fase, i no parlo només dels resultats.
Alineació: Mireia T, Mireia D, Laia, Raquel, Júlia, Anabel
Per cert, si a totes us va bé, l'entrenament dels divendres, el pasem als dijous. En parlem dilluns.
dimecres, 6 d’abril del 2011
PROPER PARTIT
El proper partit i últim de la primera fase el jugarem dissabte dia 9 a les 13 hores a Mataró.
El pavelló de Mataró, és nou, i l'adreça és c/ Euskadi s/n al costat de la Plaça Italia. No és el pavelló de sempre oju!!!!
El pavelló de Mataró, és nou, i l'adreça és c/ Euskadi s/n al costat de la Plaça Italia. No és el pavelló de sempre oju!!!!
dimarts, 5 d’abril del 2011
diumenge, 3 d’abril del 2011
CAPGIRELL-0 CV VALL D'HEBRÓ-3 (19-25 19-25 21-25)
Resultat absolutament injust de les noies que han tornat a donar-ho tot, sense el resultat esperat i merescut.
Bé en atac, ha fallat el de sempre, la defensa, davant un equip el barceloní, que defensava justet, però atacava amb ganes i perill, a més tenia la ventatge de jugar amb una col·locadora amb ventoses a les mans, i amb un àrbitre que semblava més un anunci de la ONCE, que no pas un àrbitre de veres. Les normes són les normes, i s'han d'aplicar, agradi o no, i si una jugadora fa falta una i altra vegada i no se li diu res, mai n'aprendrà senyor àrbitre...i la nostra lliga és de formació!!!.
De tota manera, hem d'estar molt contents i orgullosos de les noies, ja que han millorat moltissim, i segur que encara ens donaran moltes alegries en el que falta.
Com sempre, i sense voler ser repetitiu, un excelent al públic.
felicitats campiones.
alineació: Mireia D, Mireia T, Anabel, Júlia, Raquel, Sandra, Maeva, Laia.
Bé en atac, ha fallat el de sempre, la defensa, davant un equip el barceloní, que defensava justet, però atacava amb ganes i perill, a més tenia la ventatge de jugar amb una col·locadora amb ventoses a les mans, i amb un àrbitre que semblava més un anunci de la ONCE, que no pas un àrbitre de veres. Les normes són les normes, i s'han d'aplicar, agradi o no, i si una jugadora fa falta una i altra vegada i no se li diu res, mai n'aprendrà senyor àrbitre...i la nostra lliga és de formació!!!.
De tota manera, hem d'estar molt contents i orgullosos de les noies, ja que han millorat moltissim, i segur que encara ens donaran moltes alegries en el que falta.
Com sempre, i sense voler ser repetitiu, un excelent al públic.
felicitats campiones.
alineació: Mireia D, Mireia T, Anabel, Júlia, Raquel, Sandra, Maeva, Laia.
diumenge, 27 de març del 2011
CAPGIRELL-3 CV LLORET-0 (25-8 25-10 25-4)
Mai a la vida, havíem guanyat un partit tant fàcilment com el de la tarda del mateix dissabte. El Lloret és un equip fluixíssim que no va posar en cap problema a les noies, que es van limitar a fer uns serveis molt bons i sumar i sumar i sumar. Partit doncs sense història, on l'únic que es pot destacar és el fet de que no vam caure en cap moment en el no-joc de les nostres adversàries.
oleole, olalà, és el Capgirell, el millor que hi ha....
oleole, olalà, és el Capgirell, el millor que hi ha....
CV LLARS MUNDET-2 CAPGIRELL VILAJUIGA-3 (26-24 24-26 25-14 22-25 9-15)
Intenssíssim partit a Barcelona davant d'un gran equip, el que fa la nostra victoria encara més important.
Monumental partit de la Júlia, malgrat que ella mateixa no s'ho cregui. Brutal el partit de la Laia, potser un dels millors que ha jugat aquesta temporada. Increible tasca rematadora del nostre braç armat anomenat Raquel que va masacrar l'equip barceloní amb remats arriscats i espectaculars. Completissim partit de la Trias, que una i altra vegada, va donar consistència amb els seus remats, de vegades forçadissims i altres vegades intimidadors. De menys a més el partit de la Mireia Duran que va començar una mica freda i va acabar posant pilotes d'or a les seves companyes...que important és per aquest equip...
Capitol apart per la Anabel, impresionant en els serveis, i gens desencertada en el joc, amb poques errades, però amb voluntat de fer-ho bé, que de fet és tot el que se li demana. Un aplaudiment per a ella.
D'altra banda el que va quedar clarissim, i perdoneu, és que -com sempre- tinc raó.
Quan es va començar a remuntar la cosa, va ser en el moment que varem afinar la defensa. Sense defensa, no hi ha volei, i ens farà molta falta per guanyar -QUE HO FAREM- diumenge que ve a les de la vall d'hebron.
Felicitats a totes i altra vegada, ja sé que soc pesat, però un 10 als pares pel seu suport inestimable. Els primers punts de cada set, els fan ells.
Monumental partit de la Júlia, malgrat que ella mateixa no s'ho cregui. Brutal el partit de la Laia, potser un dels millors que ha jugat aquesta temporada. Increible tasca rematadora del nostre braç armat anomenat Raquel que va masacrar l'equip barceloní amb remats arriscats i espectaculars. Completissim partit de la Trias, que una i altra vegada, va donar consistència amb els seus remats, de vegades forçadissims i altres vegades intimidadors. De menys a més el partit de la Mireia Duran que va començar una mica freda i va acabar posant pilotes d'or a les seves companyes...que important és per aquest equip...
Capitol apart per la Anabel, impresionant en els serveis, i gens desencertada en el joc, amb poques errades, però amb voluntat de fer-ho bé, que de fet és tot el que se li demana. Un aplaudiment per a ella.
D'altra banda el que va quedar clarissim, i perdoneu, és que -com sempre- tinc raó.
Quan es va començar a remuntar la cosa, va ser en el moment que varem afinar la defensa. Sense defensa, no hi ha volei, i ens farà molta falta per guanyar -QUE HO FAREM- diumenge que ve a les de la vall d'hebron.
Felicitats a totes i altra vegada, ja sé que soc pesat, però un 10 als pares pel seu suport inestimable. Els primers punts de cada set, els fan ells.
diumenge, 20 de març del 2011
HANDBOL BORDILS-3 CAPGIRELL-0 (26-24 26-24 26-14)
Resposta de campiones a casa del campió.
EXTRAORDINÀRI partit de les noies, davant un rival d'una categoria superior, que va haver de recorrer a tota la seva artilleria, i un arbitratge nefast per poder tombar-nos.
Aquest partit és d'aquells que si perds, realment penses que és el de menys, ja que el joc, la intesitat, les ganes, tot hi ha estat, i per tant, no es pot demanar res més.
Per mi el primer set ha estat dels millors de l'any, i es podia haver guanyat, només amb una mica més de sort, i amb un àrbitre competent i imparcial, ja que es va menjar tres xarxes espectaculars a més d'alguna invasió,de les de Bordils. En el segon set, s'ens va atravessar un servei molt inteligent d'una de les jugadores del Bordils, i tot i així, el "senyor" àrbitre, hi va tornar a posar de la seva part. En el tercer set, ja l'actuació d'aquest "senyor" ha estat lamentable del tot.
Absolutament res a dir doncs de les noies, que mereixien de totes totes la victoria. I una vegada més REVERÈNCIA als pares, xicots i familiars de les noies que no van parar d'animar en tota l'estona.-i felicitar a la mare de l'àrbitre, per haver posat al mon un ser tant entranyable- . Gràcies senyora.
Moltes felicitats campiones!!
Per cert, importantissim partit el de dissabte al mati a Barcelona, ja que ens juguem el tercer lloc, guanyant, ja som terceres i la veritat noies, us ho mereixeu!!!
alineació: Júlia, Raquel, Anabel, Mireia, Trias, Laia, Maeva, Sandra.
EXTRAORDINÀRI partit de les noies, davant un rival d'una categoria superior, que va haver de recorrer a tota la seva artilleria, i un arbitratge nefast per poder tombar-nos.
Aquest partit és d'aquells que si perds, realment penses que és el de menys, ja que el joc, la intesitat, les ganes, tot hi ha estat, i per tant, no es pot demanar res més.
Per mi el primer set ha estat dels millors de l'any, i es podia haver guanyat, només amb una mica més de sort, i amb un àrbitre competent i imparcial, ja que es va menjar tres xarxes espectaculars a més d'alguna invasió,de les de Bordils. En el segon set, s'ens va atravessar un servei molt inteligent d'una de les jugadores del Bordils, i tot i així, el "senyor" àrbitre, hi va tornar a posar de la seva part. En el tercer set, ja l'actuació d'aquest "senyor" ha estat lamentable del tot.
Absolutament res a dir doncs de les noies, que mereixien de totes totes la victoria. I una vegada més REVERÈNCIA als pares, xicots i familiars de les noies que no van parar d'animar en tota l'estona.-i felicitar a la mare de l'àrbitre, per haver posat al mon un ser tant entranyable- . Gràcies senyora.
Moltes felicitats campiones!!
Per cert, importantissim partit el de dissabte al mati a Barcelona, ja que ens juguem el tercer lloc, guanyant, ja som terceres i la veritat noies, us ho mereixeu!!!
alineació: Júlia, Raquel, Anabel, Mireia, Trias, Laia, Maeva, Sandra.
diumenge, 6 de març del 2011
CAPGIRELL-3 CV LLARS MUNDET-1 (25-22 25-15 22-25 25-20)
Realment va ser una alegria veure la intensitat, tant defensiva com atacant, tot i que l'atac sempre va ser superior a la defensa, on tenim (digueu-me plom!!!) un greu problema. No defensem bé i això implica que l'atac no és prou efectiu.
Encara que elles fossin només sis, formen un equip gens fàcil de guanyar, i les nostres ho van entendre i s'hi van deixar la pell en cada jugada. Una actitud molt bona. Molt, molt, molt bona.
Cal seguir millorant en tot, sobretot en defensa. D'aquí a dues setmanes cal guanyar el Bordils -PODEM, SEGUR QUE PODEM- i començar a somniar en el primer lloc. Segur que podem, us ho asseguro.
Molt bé les col·locadores amb menció especialissima pel partit sobervi de la Sandra, la millor del partit sense cap mena de dubtes, aixecant pilotes en defensa quasi impossibles. Bé les centrals, a les que només els falta intimidar una mica més en el bloc, i molt bé també els quatres, amb remats, remats i remats, que no sempre entren, però en els que cal persistir.
Treure's el barret amb la gent del Mundet, que a diferència dels nois de la Vall d'hebró (quina cara més dura que tenen aquests) varem aconseguir ajuntar un equip, fent mans i mànigues, no sols per venir a jugar, sinó per fer-ho de manera digníssima.
Alineació: Anabel, Júlia, Raquel, Maeva, Mireia T, Mireia D, Sandra, Laia
dijous, 3 de març del 2011
dissabte, 26 de febrer del 2011
CV OLOT B-0 CAPGIRELL-3 (23-25 17-25 20-25)
Un altre partit estrany de les noies, amb dues cares, la despistada i freda del primer set -per cert, un set per passar als annals de la historia....però annals annals eh!!!- i els altres dos, on van despertar i tot i no fer res extraordinàri, van conduir el partit cap a la lógica, davant un Cv Olot, molt feble però combatiu com sempre.
El fet d'anar per Catalunya amb una mà a cada ou, amb sis jugadores, fa que a més s'estigui a expenses d'un mal dia d'una d'elles o el cansament o el que sigui.
Arribats a aquest punt i dit tot el que he dit,vull felicitar-les a totes, perquè aquestes sis noies (set, si afegim la Sandra, amb absències per questions de feina sempre justificades i justificables) que tant ens fan patir i fruir, a les que més d'una vegada les escanyaries, i d'altres no pararies d'aplaudir-les, són un exemple de compromís, les que mai fallen, ni entrenaments, ni partits ni res de res. Per tant, impossible enfadar-se amb elles, perquè són les nostres i mai et deixen tirat. Per tant, reverència per a elles.
Individualitzant la crònica direm que la Mireia Duran, va jugar com sempre, si descomptem el primer set que es va unir al despiste general. L'Anabel, va anar del no res del primer set a anar pujant el seu rendiment, li falta CREURE-S'HO!!!!, catxis la mar. La Raquel va ser la branca armada de l'equip amb remats al·lucinants, també a partir del segon set....el dia que aprengui a saltar!!!!, La Mireia va ser potser la menys dolenta del primer set, desprès va estar en la seva linia habitual, tot i que li van arribar poques pilotes per rematar. La Laia extraordinària en el treball, incansable, va aixecar mil dos-centes seixanta-quatre pilotes, i en va rematar dos mil cinc-centes. Chapeau!!!. I per mi, la millor pel que va significar el seu canvi de lloc constant i la seva solvència, la Júlia. Una mica tova de tres, però va enxampar el pitjor set, però desprès de col·locadora, va estar quasi impecable.
Felicitats a totes, i una vegada més als pares, per ser-hi i per no parar d'animar.
El fet d'anar per Catalunya amb una mà a cada ou, amb sis jugadores, fa que a més s'estigui a expenses d'un mal dia d'una d'elles o el cansament o el que sigui.
Arribats a aquest punt i dit tot el que he dit,vull felicitar-les a totes, perquè aquestes sis noies (set, si afegim la Sandra, amb absències per questions de feina sempre justificades i justificables) que tant ens fan patir i fruir, a les que més d'una vegada les escanyaries, i d'altres no pararies d'aplaudir-les, són un exemple de compromís, les que mai fallen, ni entrenaments, ni partits ni res de res. Per tant, impossible enfadar-se amb elles, perquè són les nostres i mai et deixen tirat. Per tant, reverència per a elles.
Individualitzant la crònica direm que la Mireia Duran, va jugar com sempre, si descomptem el primer set que es va unir al despiste general. L'Anabel, va anar del no res del primer set a anar pujant el seu rendiment, li falta CREURE-S'HO!!!!, catxis la mar. La Raquel va ser la branca armada de l'equip amb remats al·lucinants, també a partir del segon set....el dia que aprengui a saltar!!!!, La Mireia va ser potser la menys dolenta del primer set, desprès va estar en la seva linia habitual, tot i que li van arribar poques pilotes per rematar. La Laia extraordinària en el treball, incansable, va aixecar mil dos-centes seixanta-quatre pilotes, i en va rematar dos mil cinc-centes. Chapeau!!!. I per mi, la millor pel que va significar el seu canvi de lloc constant i la seva solvència, la Júlia. Una mica tova de tres, però va enxampar el pitjor set, però desprès de col·locadora, va estar quasi impecable.
Felicitats a totes, i una vegada més als pares, per ser-hi i per no parar d'animar.
diumenge, 20 de febrer del 2011
CAPGIRELL-3 IES JOSEP PLA-1 (19-25 25-17 25-4 25-23)
Per la nostra part, els serveis molt bons, els remats molt bons, els suports...aceptables, i en defensa una mica massa de despiste.
Destacar el treball de la Laia, atenta tota l'estona, els remats fulminants de la Trias amb AAAAA, La feina incansable de la Raquel, la estabilitat que sempre dona al joc la Sandra, encara que de vegades se li vagi una mica la olla, l'evolució de l'Anabel, i sobretot sobretot l'extraordinàri partit de la Júlia, atenta en tot moment, rematant defensant...ai gines, gines que t'haurem de fitxar... i també, com sempre, el joc que ho equilibra tot una mica de la Mireia. Una jugadora com una casa de pagès.
Felicitats a totes.
diumenge, 13 de febrer del 2011
JAUME CALLIS- 1 CAPGIRELL-3 (7-25 14-25 25-20 7-25)
Dues cares diferents en el mateix partit. En podriem dir un partit cap i cua. El primer i quart set impecables i el segon i tercer, lamentables.
Per jugar contra equips que no juguen a res, cal fer el que vam fer a Figueres, o a Lloret, mai el que varem fer a Vic, i per raons diverses.Primer, per nosaltres mateixes. Perdre un set contra aquestes noies no és normal. Segon, per respecte a l'equip contrari. A ningú no li agrada que sent inferior, l'equip del davant jugui a mig gas. almenys a mi no. Una manera de respectar el contrari és jugant a tope.
Bé, crec que està tot dit, ens prendrem aquests DOS sets, no el que vam perdre, sino els dos, perquè el segon que varem guanyar, també va ser penós, com un accident del que cal aprendre coses.
Coses positives a resaltar: El servei, molt bo quasi tota l'estona. El bon joc de la Júlia i la Mireia Tries, fora dels seus llocs habituals. I també el caràcter de la Raquel i la Laia, que quan pitjor estaven les coses, van agafar el comandament.
No m'agrada fotre bronques, és una cosa que odio, però em refermo, si no juguem amb totes les ganes del mon, som un equip (dit amb paraules suaus) vulgar. A més d'un equip limitat de numero....però això, ja és un altre tema.
Alineació: Mireia Trias, Mireia Duran, Anabel, Raquel, Júlia, Laia.
La cosa ja pintava enboirada
Cada una pel seu cantó...
Digníssim partit de la Júlia com a tres
divendres, 11 de febrer del 2011
REFLEXIÓ
Voldria fer una petita reflexió, sense donar-me-les d’exemple de res, però és una cosa que em ronda pel cap.
L’esport, és una part important de l’educació dels nostres joves –és el meu parer- i pot ser perfectament complementària de l’educació de l’escola i de casa, i moltes vegades a la mateixa alçada que aquestes.
Desconec si hi ha algun pare o mare que es dediqui a l’ensenyament, i que m’ho pugui rebatre, però jo com a entrenador em considero un educador més que no pas un instructor, des de el moment que m’interessen més els valors que transmet l’esport abans que els resultats.
L’esport, aporta una sèrie de valors com ara el respecte a l’altre i a un mateix, l’esperit de superació, el sentiment d’equip, i també la solidaritat, que en el nostre esport és importantissim donat que si tenim un remat poderós, però ningú defensa, ni fa suport ni col•loca la pilota al lloc adequat no serveix de res.
Hi estem d’acord en tot això?
Tinc raó quan col•loco l’activitat esportiva al mateix nivell que la musical, els idiomes o simplement una classe de matemàtiques?
Hi ha un altre valor, per mi dels més importants que no us he comentat, el compromís. Importantissim valor, ja que si jo jugo a tennis i no vaig al partit, perdo jo, però si jugo en un esport d’equip i no vaig al partit, perjudico a tots els altres, perquè l’equip es nodreix de la feina de tots i cada un/a de nosaltres. Aleshores, si seguim estant d’acord, com és que hi ha gent que incita als seus fills/es a faltar a entrenaments, i/o partits?
Us veieu com a pares incitant a la vostra filla a faltar a classe de física? o treient importància a un examen de mates?o realment penseu que l’esport és només una distracció i prou? o el que és més greu, una nosa?
COMPOMÍS, heus aquí la paraula clau... En aquest club hi ha coses que m’han sorprès positivament, per exemple que la majoria de pares assisteixi a tots els partits, a casa i a fora, i quasi sempre, pare i mare. Una altra de les coses que m’han sorprès positivament, els novios, o xicots o digueu-li com vulgueu, normalment són les noies les que passen fred per anar a veure els xicots com juguen a futbol...aquí no, els novios venen i no sols venen, també animen!!!.
També hi ha coses que m’han decebut, els pares que posen pals a la roda, del que els seus fills volen fer. Esport. Amb els seus valors que ja he esmentat
I parlant de futbol, el meu fill de petit va triar aquest esport. A mi, no m’agrada gens l’ambient que es respira en el mon del futbol, i ves per on, ell va i s’apunta al maleït futbol. Evidentment el vaig portar a tots els entrenaments, a tots els partits, fred, fred i pares cafres insultant a un àrbitre que s’equivoca amb nens de 7 anys... Però la meva obligació com a pare era portar-lo i aprofitar la ocasió per fer-li veure el que era evident, que allò era un esport i que les actituds que veia entre el públic no eren els correctes.
Nosaltres som un equip petit, que va néixer amb el punt de flotació molt baix, ja que un equip de volei precisa almenys 10 jugadores i nosaltres varem començar 9, i ara som 8 i intermitents.
Això és només una reflexió, és possible que algú s’enfadi amb mi, ho assumeixo, ja que sempre que opines d’alguna cosa , surt algú que no hi esta d’acord, ho sento, la meva intenció no és ferir, sinó arreglar.
Necessitem a totes i cada una de les 8 noies per seguir jugant. arribarà el dia que no podrem jugar perquè no serem prous i això si que és fer el ridícul amics.
Ah i com diuen a l’APM si no tinc raó, me la tallo i em faig monja!!!!
Per cert, dissabte a Vic hi anirem 6 jugadores justes, esperem que cap d'elles es refredi o es faci mal...
L’esport, és una part important de l’educació dels nostres joves –és el meu parer- i pot ser perfectament complementària de l’educació de l’escola i de casa, i moltes vegades a la mateixa alçada que aquestes.
Desconec si hi ha algun pare o mare que es dediqui a l’ensenyament, i que m’ho pugui rebatre, però jo com a entrenador em considero un educador més que no pas un instructor, des de el moment que m’interessen més els valors que transmet l’esport abans que els resultats.
L’esport, aporta una sèrie de valors com ara el respecte a l’altre i a un mateix, l’esperit de superació, el sentiment d’equip, i també la solidaritat, que en el nostre esport és importantissim donat que si tenim un remat poderós, però ningú defensa, ni fa suport ni col•loca la pilota al lloc adequat no serveix de res.
Hi estem d’acord en tot això?
Tinc raó quan col•loco l’activitat esportiva al mateix nivell que la musical, els idiomes o simplement una classe de matemàtiques?
Hi ha un altre valor, per mi dels més importants que no us he comentat, el compromís. Importantissim valor, ja que si jo jugo a tennis i no vaig al partit, perdo jo, però si jugo en un esport d’equip i no vaig al partit, perjudico a tots els altres, perquè l’equip es nodreix de la feina de tots i cada un/a de nosaltres. Aleshores, si seguim estant d’acord, com és que hi ha gent que incita als seus fills/es a faltar a entrenaments, i/o partits?
Us veieu com a pares incitant a la vostra filla a faltar a classe de física? o treient importància a un examen de mates?o realment penseu que l’esport és només una distracció i prou? o el que és més greu, una nosa?
COMPOMÍS, heus aquí la paraula clau... En aquest club hi ha coses que m’han sorprès positivament, per exemple que la majoria de pares assisteixi a tots els partits, a casa i a fora, i quasi sempre, pare i mare. Una altra de les coses que m’han sorprès positivament, els novios, o xicots o digueu-li com vulgueu, normalment són les noies les que passen fred per anar a veure els xicots com juguen a futbol...aquí no, els novios venen i no sols venen, també animen!!!.
També hi ha coses que m’han decebut, els pares que posen pals a la roda, del que els seus fills volen fer. Esport. Amb els seus valors que ja he esmentat
I parlant de futbol, el meu fill de petit va triar aquest esport. A mi, no m’agrada gens l’ambient que es respira en el mon del futbol, i ves per on, ell va i s’apunta al maleït futbol. Evidentment el vaig portar a tots els entrenaments, a tots els partits, fred, fred i pares cafres insultant a un àrbitre que s’equivoca amb nens de 7 anys... Però la meva obligació com a pare era portar-lo i aprofitar la ocasió per fer-li veure el que era evident, que allò era un esport i que les actituds que veia entre el públic no eren els correctes.
Nosaltres som un equip petit, que va néixer amb el punt de flotació molt baix, ja que un equip de volei precisa almenys 10 jugadores i nosaltres varem començar 9, i ara som 8 i intermitents.
Això és només una reflexió, és possible que algú s’enfadi amb mi, ho assumeixo, ja que sempre que opines d’alguna cosa , surt algú que no hi esta d’acord, ho sento, la meva intenció no és ferir, sinó arreglar.
Necessitem a totes i cada una de les 8 noies per seguir jugant. arribarà el dia que no podrem jugar perquè no serem prous i això si que és fer el ridícul amics.
Ah i com diuen a l’APM si no tinc raó, me la tallo i em faig monja!!!!
Per cert, dissabte a Vic hi anirem 6 jugadores justes, esperem que cap d'elles es refredi o es faci mal...
diumenge, 6 de febrer del 2011
UNA MICA DE MÚSICA
Segur que no coneixeu aquest grup basc. Ells es diuen KEN ZAZPI i tenen alguna cançó traduida al català.
CAPGIRELL-3 JOVENTUT L'HOSPITALET-1 (15-25 25-12 25-22 25-22)
Partit molt distret el que es va jugar dissabte a Vilajuiga. Distret pels espectadors sobretot, ja que els marcadors parcials van ser força ajustats. I dic això, perquè les errades comeses per les nostres jugadores van contribuir a que es veies un espectacle incert.
Errades en defensa, errades d'atenció, moltes errades de suport...massa errades, solucionades sobretot a base de caràcter i ganes -que tampoc està malament-, però ja seria hora que el joc es tornés més consistent.
Una altre de les errades, i aquesta si que a mi com a esportista em fa mal, és la dels mal gestos cap al públic rival, quan a més el públic només anima, com va ser el cas de dissabte. A mi com a esportista, m'agraden els ambients com el de disabte, amb dos públic que animen i prou. És bonic sentir els timbals dels de casa i també sentir els Hospi, Hospi, Hospi, de l'equip contrari. Ho sento però com a bon esportista que em considero, em molesten més els mal gestos de les meves, que no pas qualsevol cosa que vingui del contrari. Ells ja s'ho faran, nosaltres hem de respectar tothom i per aquí si que no hi pasaré.
A destacar per la part positiva, la direcció del joc de la Sandra, l'esplèndit tercer set de l'Anabel, amb uns serveis extraordinàris, els remats fantàstics de la Raquel, la Júlia i la Mireia, el joc linial de sempre de la Mireia Duran, i sobretot la millora en tots els aspectes de la Laia.
Felicitats per la victoria, i si us plau, demano reflexió en tot el que us he dit.
Per cert, proper partit, dissabte a les 11 del matí a Vic, contra el Jaume Callís.
el corro de las patatas
El braç executor
Victor Valdes del volei
La filarmònica de Vilajuiga
La Raquel imitant Chiquito de la calzada.....no puedo, no puedo..
Errades en defensa, errades d'atenció, moltes errades de suport...massa errades, solucionades sobretot a base de caràcter i ganes -que tampoc està malament-, però ja seria hora que el joc es tornés més consistent.
Una altre de les errades, i aquesta si que a mi com a esportista em fa mal, és la dels mal gestos cap al públic rival, quan a més el públic només anima, com va ser el cas de dissabte. A mi com a esportista, m'agraden els ambients com el de disabte, amb dos públic que animen i prou. És bonic sentir els timbals dels de casa i també sentir els Hospi, Hospi, Hospi, de l'equip contrari. Ho sento però com a bon esportista que em considero, em molesten més els mal gestos de les meves, que no pas qualsevol cosa que vingui del contrari. Ells ja s'ho faran, nosaltres hem de respectar tothom i per aquí si que no hi pasaré.
A destacar per la part positiva, la direcció del joc de la Sandra, l'esplèndit tercer set de l'Anabel, amb uns serveis extraordinàris, els remats fantàstics de la Raquel, la Júlia i la Mireia, el joc linial de sempre de la Mireia Duran, i sobretot la millora en tots els aspectes de la Laia.
Felicitats per la victoria, i si us plau, demano reflexió en tot el que us he dit.
Per cert, proper partit, dissabte a les 11 del matí a Vic, contra el Jaume Callís.
divendres, 4 de febrer del 2011
diumenge, 30 de gener del 2011
CV FIGUERES- 0 CAPGIRELL-3 (8-25 4-25 7-25)
Partit seriós i ben jugat de les noies, contra....ningú.
En varem tenir prou amb un servei extraordinari de totes i cada una de les noies per guanyar el partit, i quan sortia algun braç d'alguna jugadora del Figueres que tornava la pilota, totes atentes per construir i rematar. No es va donar cap opció per a la sorpresa, com ha de ser.
Sense anar més lluny, en el servei inicial de la Mireia Trias, va haver-hi camvi de servei en el 0-15...no coment.
A ressaltar també que per fi varem poder ser totes al pavelló, i això no passava des de feia molt. Bona senyal també.
Ara a treballar en els entrenaments, on -i no vull fer-me pesat- s'ha de venir amb moltes ganes d'aprofitar-los. És la única manera d'aprendre alguna cosa, i fer-ho encara millor.
La setmana que ve, venen les de l'Hospitalet, de les més fluixetes, les úniques que ens van guanyar un set a l'anada. A veure si som capeces, no de guanyar 3-0, sinó de passar-ho bé amb un equip de més entitat.
En sou capaces, segur, només fa falta més atenció i ganes.
Felicitats.
alineació: Maeva, Raquel, Sandra, Mireia T, Anabel, Mireia D, Laia, Júlia
En varem tenir prou amb un servei extraordinari de totes i cada una de les noies per guanyar el partit, i quan sortia algun braç d'alguna jugadora del Figueres que tornava la pilota, totes atentes per construir i rematar. No es va donar cap opció per a la sorpresa, com ha de ser.
Sense anar més lluny, en el servei inicial de la Mireia Trias, va haver-hi camvi de servei en el 0-15...no coment.
A ressaltar també que per fi varem poder ser totes al pavelló, i això no passava des de feia molt. Bona senyal també.
Ara a treballar en els entrenaments, on -i no vull fer-me pesat- s'ha de venir amb moltes ganes d'aprofitar-los. És la única manera d'aprendre alguna cosa, i fer-ho encara millor.
La setmana que ve, venen les de l'Hospitalet, de les més fluixetes, les úniques que ens van guanyar un set a l'anada. A veure si som capeces, no de guanyar 3-0, sinó de passar-ho bé amb un equip de més entitat.
En sou capaces, segur, només fa falta més atenció i ganes.
Felicitats.
alineació: Maeva, Raquel, Sandra, Mireia T, Anabel, Mireia D, Laia, Júlia
diumenge, 23 de gener del 2011
CAPGIRELL- 3 CV ESCOLA PIA GRANOLLERS- 0 (29-27 25-21 25-22)
Partit gèlid el jugat dissabte a Vilajuiga.
El fred no pot ser excusa, ja que les vallesanes van fer un partit digne i per a elles també feia fred.
El nostre primer set, es podria definir amb dos paraules: ES PANTÓS.
Faltes de rotació increibles, descol·locació en el camp, errades infantils. Mai no us havia vist jugar tant malament.
La resta del partit va seguir un guió de clarobscurs, ara bé, ara malament, i la veritat, no crec que aconseguissim l'objectiu primordial que fa que cada setmana anem a pavellons a jugar: divertir-nos.
Crec de tota manera que la cosa no ve només d'aquest partit, penso que en els entrenaments fa falta més actitud, la veritat és que per a mi és esgotador haver de repetir les coses mil vegades, coses elementals, i que estic segur que si tinguèssiu una persona al vostre lloc a la banqueta esperant per entrar, les farieu.
No em sembla just ni honest per part vostre, però què hi farem. Seguirem defensant d'aquella manera, seguirem xerrant en els escalfament i callant en els partits, seguirem amb despistes, i seguirem guanyant partits contra rivals fàcils, i perdent els de rivals més dificils. Això si, el que més perdem, és la possibilitat de millorar, totes i cada una de vosaltres, però es clar, sembla que això us importa poc.
Felicitats per la victoria, almenys no tot varen ser males noticies. Ah i si alguna no esta d'acord amb tot el que he dit, ja sap que en podem parlar, però totes sabeu que tinc tota la raó.
Aquest dilluns no hi ha entrenament, o sigui que ens veiem divendres.
Alineació: Mireia T, Sandra, Mireia D, Julia, Laia, Maeva, Raquel
El fred no pot ser excusa, ja que les vallesanes van fer un partit digne i per a elles també feia fred.
El nostre primer set, es podria definir amb dos paraules: ES PANTÓS.
Faltes de rotació increibles, descol·locació en el camp, errades infantils. Mai no us havia vist jugar tant malament.
La resta del partit va seguir un guió de clarobscurs, ara bé, ara malament, i la veritat, no crec que aconseguissim l'objectiu primordial que fa que cada setmana anem a pavellons a jugar: divertir-nos.
Crec de tota manera que la cosa no ve només d'aquest partit, penso que en els entrenaments fa falta més actitud, la veritat és que per a mi és esgotador haver de repetir les coses mil vegades, coses elementals, i que estic segur que si tinguèssiu una persona al vostre lloc a la banqueta esperant per entrar, les farieu.
No em sembla just ni honest per part vostre, però què hi farem. Seguirem defensant d'aquella manera, seguirem xerrant en els escalfament i callant en els partits, seguirem amb despistes, i seguirem guanyant partits contra rivals fàcils, i perdent els de rivals més dificils. Això si, el que més perdem, és la possibilitat de millorar, totes i cada una de vosaltres, però es clar, sembla que això us importa poc.
Felicitats per la victoria, almenys no tot varen ser males noticies. Ah i si alguna no esta d'acord amb tot el que he dit, ja sap que en podem parlar, però totes sabeu que tinc tota la raó.
Aquest dilluns no hi ha entrenament, o sigui que ens veiem divendres.
Alineació: Mireia T, Sandra, Mireia D, Julia, Laia, Maeva, Raquel
dissabte, 22 de gener del 2011
dijous, 20 de gener del 2011
dimarts, 18 de gener del 2011
més fotos curioses ;)
Esperant un bebé, el pròxim dia el porto a entreno ;) Ja sabeu de qui és? jajajajaja
FOTOS CURIOSES
Subscriure's a:
Missatges (Atom)