Ahir va ser un dia trist.
Aquell somni que haviem construit, en forma d'equip petit, petit, petit, es va desfer com un sucret en aigua.
La culpa? de ningú i de tots, d'això no en tinc cap dubte. Els somnis s'han d'alimentar dia a dia, i el nostre ha mort d'innanició.
Voldria des d'aquest darrer missatge agrair-vos els dos anys magnífics que he passat a Vilajuïa, amb unes noies excepcionals com a persones i amb un caràcter especial per jugar i no rendir-se mai. La meva il·lusió seria que les que realment teniu ganes de jugar, us apuntèssiu sense cap vacil·lació al Figueres, almenys allí podrieu seguir practicant aquest esport tant bonic. A més en Mia, és un entrenador tècnicament boníssim i una bellíssima persona.
Un dels tresors més importants d'aquest equip, són sense cap mena de dubte els pares, sempre disposats a invertir l'estona que faci falta en vosaltres. Valoreu-ho molt, no és habitual encara que a vosaltres us ho sembli. Gràcies a ells també.
He tingut alguna enganxada amb algun d'ells que sempre s'ha solucionat parlant, hi ha hagut també alguna decisió d'algun d'ells dificilment entenible, privant a la seva filla de fer el que més li agrada, allà ells!! però en conjunt, són uns pares 10.
Gràcies als encarregats del club, per fer la feina bruta, aquella que no es veu, federació, cobrament de quotes etc etc.
Si em coneguessiu encara més del que em coneixeu, sabríeu el greu que em sap tot plegat, estimo aquest esport i us estimo a vosaltres, per la vostra espontaneitat, per la vostra constància, per la vostre rebeldia, perque en definitiva sou unes nanes molt maques.
Que tingueu molta sort a Figueres, us la mereixeu.
petons
diumenge, 12 de febrer del 2012
divendres, 10 de febrer del 2012
dimarts, 7 de febrer del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)