REFLEXIÓ

Voldria fer una petita reflexió, sense donar-me-les d’exemple de res, però és una cosa que em ronda pel cap.
L’esport, és una part important de l’educació dels nostres joves –és el meu parer- i pot ser perfectament complementària de l’educació de l’escola i de casa, i moltes vegades a la mateixa alçada que aquestes.
Desconec si hi ha algun pare o mare que es dediqui a l’ensenyament, i que m’ho pugui rebatre, però jo com a entrenador em considero un educador més que no pas un instructor, des de el moment que m’interessen més els valors que transmet l’esport abans que els resultats.
L’esport, aporta una sèrie de valors com ara el respecte a l’altre i a un mateix, l’esperit de superació, el sentiment d’equip, i també la solidaritat, que en el nostre esport és importantissim donat que si tenim un remat poderós, però ningú defensa, ni fa suport ni col•loca la pilota al lloc adequat no serveix de res.
Hi estem d’acord en tot això?
Tinc raó quan col•loco l’activitat esportiva al mateix nivell que la musical, els idiomes o simplement una classe de matemàtiques?
Hi ha un altre valor, per mi dels més importants que no us he comentat, el compromís. Importantissim valor, ja que si jo jugo a tennis i no vaig al partit, perdo jo, però si jugo en un esport d’equip i no vaig al partit, perjudico a tots els altres, perquè l’equip es nodreix de la feina de tots i cada un/a de nosaltres. Aleshores, si seguim estant d’acord, com és que hi ha gent que incita als seus fills/es a faltar a entrenaments, i/o partits?
Us veieu com a pares incitant a la vostra filla a faltar a classe de física? o treient importància a un examen de mates?o realment penseu que l’esport és només una distracció i prou? o el que és més greu, una nosa?
COMPOMÍS, heus aquí la paraula clau... En aquest club hi ha coses que m’han sorprès positivament, per exemple que la majoria de pares assisteixi a tots els partits, a casa i a fora, i quasi sempre, pare i mare. Una altra de les coses que m’han sorprès positivament, els novios, o xicots o digueu-li com vulgueu, normalment són les noies les que passen fred per anar a veure els xicots com juguen a futbol...aquí no, els novios venen i no sols venen, també animen!!!.
També hi ha coses que m’han decebut, els pares que posen pals a la roda, del que els seus fills volen fer. Esport. Amb els seus valors que ja he esmentat
I parlant de futbol, el meu fill de petit va triar aquest esport. A mi, no m’agrada gens l’ambient que es respira en el mon del futbol, i ves per on, ell va i s’apunta al maleït futbol. Evidentment el vaig portar a tots els entrenaments, a tots els partits, fred, fred i pares cafres insultant a un àrbitre que s’equivoca amb nens de 7 anys... Però la meva obligació com a pare era portar-lo i aprofitar la ocasió per fer-li veure el que era evident, que allò era un esport i que les actituds que veia entre el públic no eren els correctes.
Nosaltres som un equip petit, que va néixer amb el punt de flotació molt baix, ja que un equip de volei precisa almenys 10 jugadores i nosaltres varem començar 9, i ara som 8 i intermitents.
Això és només una reflexió, és possible que algú s’enfadi amb mi, ho assumeixo, ja que sempre que opines d’alguna cosa , surt algú que no hi esta d’acord, ho sento, la meva intenció no és ferir, sinó arreglar.
Necessitem a totes i cada una de les 8 noies per seguir jugant. arribarà el dia que no podrem jugar perquè no serem prous i això si que és fer el ridícul amics.
Ah i com diuen a l’APM si no tinc raó, me la tallo i em faig monja!!!!

Per cert, dissabte a Vic hi anirem 6 jugadores justes, esperem que cap d'elles es refredi o es faci mal...