Foto repetida. I què?
Quan l'any passat en Jordi em va parlar d'entrenar al Vilajuiga, deixant així el Figueres, una de les primeres coses que li vaig preguntar va ser: Com són les noies? i ell em va dir, son molt bones, defensen, ataquen....Jo vaig repetir la pregunta: Jordi, no he preguntat com juguen, he preguntat com són, ell em va dir, son un grup dificil, però molt bones noies.
Porto només un mes, i la veritat és que estic encantat amb aquestes noies. No de com juguen, que també, sinó de com són. Fins dissabte, tot havien estat alegries, i repeteixo, no parlo de volei, el volei només és un joc que ens agrada ( a alguns ens apassiona) sino que parlo de la relació amb elles i entre elles.
Són dificils? potser si, però no més que la resta de noies de la seva edat.
Són bones noies? NO!! Són excelents.
Ahir al pavelló, quan la Laia ens va donar un dels ensurts més grans que em patit mai, totes, absolutament totes, vareu demostrar, una estimació, una amistat, i a la vegada una responsabilitat que em va deixar realment al·lucinat.
Cap moment d'histèria, cap instant que pogués distreure del que realment importava, només llàgrimes per l'ensurt. Plorar moltes vegades és un dels sentiments més solidàris que hi ha, i en aquest cas era això.
Quan va arribar la ambulància, que va tardar el que va tardar (lamarequeelsvaparir), cap de vosaltres va demostrar l'enfadament que portavem a sobre contra ells. El important era que s'emportessin la Laia.
Un 10 per totes.
Quan varem ser a l'Hospital, ( per cert, un altre 10 a tots i cada un dels professionals que ens van atendre), vareu demostrar també un comportament cívic envers als altres pacients, i d'amor (em resistia a usar la paraula, però que collons!!!) cap a la vostra companya, digne de ser esmentat.
Per no parlar d'una de les altres riqueses que té aquest club, els pares, que venen, ajuden, animen (de vegades protesten massa, però, que hi farem...). Altres clubs (no gaire llunyans) tenen problemes de desplaçament perque cap pare, massa enfeinats potser, vol anar a portar-les, en canvi aqui tenim problema d'aparcament degut a la quantitat de cotxes que venen. Un altre excelent pels pares.
Ahir el vostre joc a la pista no va ser el de sempre, però la veritat és que durant els moments més dificils, vareu estar millor que mai.
La Laia ( que curiosament porta el 10 a la samarreta, per alguna cosa serà), ja és a casa, està bé, i segurament aviat la tindrem entre nosaltres plenament recuperada. Sortosament només va ser un ensurt. Jo estic molt orgullós de ser un més de vosaltres.
Dissabte varem guanyar la lliga noies. Felicitats campiones, i Laia, torna aviat.
Hola soc un dels pares massa enfeinats que no us acompanyo en els desplaçaments ;-). Ahir no vaig estar al costat de la meva filla en un primer moment, però estic segur que totes i tots vareu donar-li l'escalfor que un necessita en aquests moments. Afrontar els mals tràngols ens fa més forts.
ResponEliminaHem d'acabar el partit i guanyar-lo!
Moltes gràcies a totes i tots
Va ser realment increïble lu unides que vam estar totes quan la Laia va caure a terra. I com després en a l'hospital continuavem igual, animant-nos entre nosaltres.
ResponEliminaLa veritat és que la cabrona ens va espantar molt, ja li hem dit que no ho torni a fer, queda amenaçada :)
Per cert, sort tenim nosaltres de tenir l'entrenador que tenim, que ens anima absolutament a cada partit :)
ResponElimina( nooo, no estic fent la pilotaaa! xdd )
Un altre excel·lent al nostre entrenador, que en un moment tan díficil i dur no va perdre els nervis, i es va quedar al costat de la laia en tot moment! La veritat és que a part dels mals rotllos(de nervis!) que poguem tenir, ahir es va demostrar que som una GRAN FAMÍLIA! Gràcies a tots, per fer del vilajuïga, la meva segona residència! SOU GENIALS!
ResponEliminaSou un equip realment admirable, que no decaigui mai aquest esperit i aquest bon rotllo.
ResponEliminaÀnims Laia! i ànims a tot l'equip!
Paraules de Jaume Isern (el meu pare):
ResponEliminaUn excel·lent per al ésser humà en general, que en moments de gran tensió o dificultat ens demostra que es pot comptar amb ell independent-ment de rivalitats i altres histories. I matrícula d'honor en particular per dos pares de l'eqiup de Llars Mundet que en tot moment es varen desviure perquè arribés l'ambulància tant de presa com fós possible ( no en va ser gaire). Inclòs parant-ne una pel carrer i portant-la al pavelló. Des d'aqui donar-li les gràcies en nom de tota la família del Capgirell Vilajuïga.
Sàvies paraules Jaume, a mi s'em va passar en la crònica. Molt bé els pares del Mundet, les noies, i l'àrbitre. Són coses que et reconcilien amb el món.
ResponElimina