Som un equip petit, molt petit, d'una població petita, molt petita, si la comparem amb Gavà, el Prat, Sant Celoni, Barberà...molt petit... i tot i així lluitarem contra elles per pujar.
Tota una primera volta, on hem perdut 2 partits, el d'ahir no el compto, perquè per a mi es va poder guanyar i amb aixó n'hi ha prou.
Estem justes d'efectius, som poquetes, per això totes i cada una de vosaltres s'hi ha de deixar l'ànima en cada pilota, en cada jugada, en cada remat i en cada defensa.
Les possibilitats de pujar, estan intactes, comencarem tots de cero, per aixó, cal que ens posem, tots, les piles i ens fem compactes i després que passi el que deu vulgui, però que no ens poguem retreure res a nosaltres mateixes.
Ahir en el tercer set, després de dues errades tontes, la Marta, que era a la banqueta em va veure preocupat i em va demanar que us animés tant com pugués. La va encertar de ple i em va fer comprendre que l'actitud depen de tots, de mi també.
PIT I COLLONS.
Hi ha una dita catalana que és la que ens ha de marcar aquesta fase d'ascens: "al pot petit, hi ha la bona confitura"
Pit i collons noies, seria molt bonic pujar, o no?
AUPA